Au-pair i entrenador de futbol a Texas

Oriol Mestres Badosa 0 Comentaris

Em trobava en un moment complicat de la meva vida. Havia fet el meu segon canvi de carrera en dos anys i sentia que no sabia com reprendre la meva motivació. En aquells moments buscava un canvi, alguna cosa que oxigenés el meu cap i em fes canviar una mica d’aires per tal de trobar-me un altre cop. Mai hauria pensat que acabaria a l’altra punta del món, treballant d’allò que m’agrada, vivint una cultura nova i viatjant a tantes ciutats icòniques. Gràcies a l’experiència vaig prendre la decisió de tornar a la meva primera carrera, la qual actualment segueixo cursant i gaudint molt més intensament que la primera vegada.
Me’n vaig anar a Texas, concretament a Corpus Christi, a fer d’Au-pair amb una família i a treballar d’entrenador de futbol. A més, a l’acabar, vaig estar viatjant pels EUA del (19/09/2017) fins (01/12/2017).

Per mi l’estada va suposar un 10, sens dubte, i si pogués li posaria un 11, degut que va ser millor i va superar, per molt, el més dolç dels meus somnis.
Definiria les sensacions de la meva estada, amb una cançó de Country lenta, amb un regust de picant i una olor de carn adobada. La paraula que millor ho defineix és ‘’peliculero’’ total!
D’aquesta estada m’emporto moltíssims records, tant de bons com no tan bons, però no en renego pas dels que no van ser tan bons, sens dubte, comporten una nova experiència. Em quedo amb tota la gent que vaig conèixer, la complicitat que vaig fer amb l’Aup-air que compartíem experiència amb la família, totes les coses que vam arribar a fer com anar a veure un partit de la NBA, el gran premi Austin de F1, veure jugar a futbol americà, estar per primer cop a Nova York, caminar per Washington… No puc decidir-ne un de sol.
Aquesta experiència m’ha canviat la vida. Molts cops penso en la transcendència d’aquesta expressió quan parlo de l’experiència, però realment és així. Em va canviar punts de vista, em va treure prejudicis, em va aportar un munt de coneixements sobre una cultura nova, vaig poder recuperar els meus estudis, i sobretot, em va ensenyar fins on era capaç d’arribar. Que les coses a vegades passen, sense motiu, i que quan tot va malament sempre pot fer una volta. No creia pas en aquests canvis sobtats de vida, en això que diuen que la vida et pot canviar d’un dia per l’altre. Intentava anar sempre sobre terreny conegut i planejat i això em va fer parar boig. Gràcies a haver tingut aquesta sort, tot va canviar.

El meu cas va suposar una estada amb família una mica singular, ja que em compaginava les feines d’entrenador de futbol i la d’ajudant d’Au-pair, per això els procediments i tràmits també van ser una mica singulars. Jo vaig tenir la sort que coneixia l’Au-pair que vivia amb la família, per això em vaig posar en contacte directe amb ella i amb la família des d’un principi. El pare de la família em va presentar els requisits que buscaven i jo els hi vaig mostrar de forma directa, sense intermediaris. Tot i això, tinc la sort d’haver compartit casa amb diferents persones que sí que hi treballaven d’Au-pair allà i vaig poder veure, viure i parlar amb ells sobre això.
La preparació pel viatge requereix sobretot una preparació mental. La maleta no té secrets, més enllà del que requereix una certa gestió lògica de l’equipatge per tal que no et falti massa de re un cop allà. Abans de parlar de l’aspecte mental, també cal una preparació de tot el que necessitaràs allà. És important i recomano parlar amb altra gent que hi ha estat perquè t’assessori de tots els temes de visats, permisos, situacions burocràtiques i assegurances abans d’anar cap allà, ja que són temes que demanen un cert temps de preparació i que la manca d’un pot esgarrar el viatge per complet. Finalment, l’aspecte mental és important. Tota acció comporta un cost d’oportunitats. Viatges lluny i per un temps relativament llarg. Molts cops et trobaràs lluny de casa i amb la necessitat de tornar i això requereix un aspecte de preparació mental important. En el meu cas, el cost d’oportunitat va ser clar. Com a estudiant de ciències polítiques i de l’administració, tinc un cert interès amb el que passa al meu entorn, i com veieu, les dates que vaig ser fora coincideixen de ple amb les del moment polític més transcendent de Catalunya a nivell polític pràcticament dels últims anys. Em va tocar-ho viure des de l’altra punta del món i en certs moments no va ser fàcil. Tot i això no en renego, no ho hauria canviat per res, de fet em va tocar viure-ho igual que tothom, però simplement partint d’un punt de vista més perifèric. Els aspectes d’aquest estil conviden a reflexionar abans d’emprendre qualsevol aventura de l’estil, i si s’està convençut que es vol fer per sobre de tot, és senyal que s’està preparat per tirar endavant.
De la zona, recomano molt viure la cultura Texana. La gent és molt oberta (encara que no ho sembli des de fora, pels prejudicis que solem tenir). La vida és com una pel·lícula de mitja tarda de l’Oest… Bé, no ben bé, però sí que s’hi respira un aire semblant i atractiu, que fa que sigui un Estat únic d’Estats Units. Houston per popularitat és la ciutat més famosa de la zona, però la més viva i atractiva és la ciutat de San Antonio. Les costes de Texas tocant al golf de Mèxic, i la falta de relleu fa que cada dia, les postes de sol siguin un espectacle, Les recomano veure des de la platja.
Únic consell: que deixeu els prejudicis a casa, us farà volar més alt.

Incideixo en el tema dels prejudicis perquè si m’hagués pensat massa el meu destí, potser no hi hauria anat. Només cal mirar com es deia la ciutat, el tema de les armes, les tendències polítiques de la zona, els nombrosos prejudicis que tenim del lloc, i inclús aspectes religiosos.., i m’hauria perdut sens dubte l’experiència més enriquidora de la meva vida.
Recomano també que en cas de buscar una experiència d’Au-pair, adapteu les vostres preferències amb la família. Cada una és un món, cada nen és un univers i cada estat té coses diferents. Heu de cercar aquella experiència i família que s’adapti més als vostres gustos. A la meva li encantava el futbol, i m’ho va posar tot molt fàcil, al final, compartíem passió. Això farà que estengueu la vostra experiència més enllà del temps que sereu allà. Segueixo en contacte amb la família, ens hem vist nombrosos cops i inclús el nen ha vingut al campus de futbol on treballo a l’estiu.
Viatgeu molt per la zona. Sempre queda un temps al final de l’estada al país d’origen per viatger per allà, inclús durant, als vostres temps lliures, aprofiteu per moure-us per la zona, conèixer el lloc, crear les vostres zones de confort, per anar a fer una volta, una cervesa, etc. Gràcies a les facilitats de la família per gestionar els vols, i gràcies que tenia contacte amb una Au-pair també del meu poble, vaig poder estar a: Washington, Nova York, Charlotte i Miami, així com les ciutats de Texas: Houston, Austin i San Antonio. El meu amic vivia a una Universitat anomenada Wintrhop University, així que vaig poder estar també en ambient universitari, una experiència que tot i que curta, donaria per 3 posts sencers més.
L’altra cosa que sempre recomano és no renegar de les experiències no tan bones. Hi ha moments que et sents insegur, que et suposen un repte. A aquests llocs, els viatges solen ser de moltes hores (en el meu cas 16 hores, amb 3 transbords pel mig), amb desgastos mentals importants, com són el tema de fronteres, que l’idioma al voltant de sobre canvia, que l’entorn

és completament nou, el menjar canvia, els horaris, el canvi d’hora respecte al teu entorn d’orígen etc. No en renegueu, feu-ne una experiència de cada un. No li desitjaria a ningú un camí de roses, ja que segons el meu punt de vista, l’experiència li quedaria incompleta.
Per últim, donar menció especial a aquells que em van ajudar. A la Laura per confiar-me l’oportunitat de contactar amb la família, la Maria per acollir-me a Washington, i en Marc per compartir amb mi l’aventura del viatge final, així com acollir-me a la Universitat. A totes aquelles persones que m’emporto, els infinits records que tinc, i a la família per acollir-me.

Si tot va bé, aquest estiu podria tornar-hi a desenvolupar projectes relacionats amb la formació de futbol de nens. El que és segur, és que l’any vinent desenvoluparé el meu Erasmus que actualment estic tramitant.