9 mesos de molta vida recorrent Nova Zelanda i el sud-est asiàtic

LAURA BRUGUÉS

Workaway NZ – Guille i Jill

9 mesos de molta vida, així és com millor sento que defineixo aquests mesos de la meva vida. Encara hi penso i m’emociono. Miro enrere i em vénen un munt de moments al cap, ens veig arribant a la Xina plens d’energia, apalancats a la platja de Romblon a Filipines, menjant Pad Thais a Tailàndia, fent workaway’s a Nova Zelanda, sopant per Nadal a Indonèsia amb els nostres amics uruguais, corrent sota la pluja a Malàisia, il·lusionats al retrobar-nos amb familiars a Vietnam, etc. Ens veig així, en moments concrets, alguns d’extrema felicitat, d’altres de més complicats. Penso en el viatge en general i, sincerament, ens imagino feliços, afrontant els dies grisos, entusiasmats recorrent món amb la nostra maleta de 7 quilos.

Família a Tailàndia

Una anècdota que m’agrada compartir és que quan feia dos mesos que viatjàvem vam tenir la sort de conèixer una noia que ens va explicar que hi ha un moment en el viatge que sents que alguna cosa canvia i de sobte t’adones que comences a córrer menys i gaudeixes més de cada lloc i moment, que entens que sovint menys és més i que deixes de sentir-te turista i comences a sentir-te viatger. La veritat és que m’agradaria tornar a veure-la per dir-li que en el nostre cas tenia raó, que nosaltres també ho vam viure així. Van disminuir les fotos, les atraccions turístiques, el voler veure-ho tot, progressivament, vam anar canviant i va canviar també la nostra manera de viatjar. Vam deixar de canviar-nos d’hotel cada dues o tres nits i vam començar a estar-hi setmanes senceres, vam voler conèixer més la gent, els menjars, les tradicions, etc. En diverses ocasions, vam tenir la sort de sentir-nos un més i va ser realment bonic i reconfortant.

Tal com he dit a l’inici, viatjar m’ha donat vida, m’ha fet prendre consciència sobre molts temes, m’ha ajudat a coneixa’m més i a estimar-me millor, ens ha fet forts com a parella i, especialment, ha despertat en mi el desig de seguir coneixent món, la voluntat de ser millor persona i d’intentar gaudir més dels petits moments.

Vietnam-Ninh Binh

Ja fa quasi sis mesos que vam tornar a casa i he de reconèixer que al principi se’m va fer realment estrany, sents que estàs aquí, però també allà. Enyores constantment la sensació de llibertat, la improvisació diària, els xocs culturals constants, etc. Tens una barreja d’emocions molt “heavy”, és una sensació agredolça estranya. A mesura que el temps va avançant, vas aprenent a canalitzar totes aquestes emociones, valores el que has viscut, hi reflexiones i en prens consciència i, personalment, me’n sento immensament feliç i orgullosa.