A Lesbos (Grècia) treballant amb les persones refugiades

Iris Soler Gibert 0 Comentaris

Feia molt temps que em rondava pel cap llançar-me de cap a una experiència com aquesta. Tota la vida deia que volia anar-me’n a fora i conèixer altres realitats i altres cultures, tot i així suposo que la por moltes vegades em frenava i ho deixava córrer. Fa dos anys però això va canviar, vaig decidir posar fil a l’agulla i vaig posar-me amb contacte amb diverses ONG que treballaven arreu del món. La cerca no va ser senzilla, hi ha moltes opcions si vols marxar a cooperar a l’estranger, finalment vaig aconseguir un contacte d’una organització de socorristes que treballaven a Lesbos (Grècia) -només a 12 km de Turquia- amb les persones refugiades. A Lesbos hi conviuen ara mateix unes 13.000 persones refugiades en 3 camps i als afores, la situació és insostenible, insalubre i inhumana. Aquesta organització treballava ensenyant a nadar a aquestes persones. Lesbos és una illa, i moltes de les persones que hi arriben, ni tan sols han vist el mar abans de creuar des de Turquia. La primera vegada que el veuen és de nit, fosc, i la majoria de cops amb el mar enfurismat. Perden amics i familiars en aquest trajecte i passen molta por, és per això que la primera experiència que vaig tenir a l’illa va ser del tot gratificant, la nostra tasca era ajudar que perdessin la por a l’aigua, i durant un estiu, així ho vàrem fer.

 

Un cop allà vaig fer molts amics, entre ells, una noia que es diu Estelle. L’Estelle treballava amb mi fent classes de natació al mar, i va decidir quedar-se. Ella és atleta i va veure en l’esport, una eina molt útil per dotar de sentit la vida d’aquestes persones. Va ser a partir d’aquí que vam començar a treballar juntes, ella es va quedar allà i va fundar la ONG “Yoga & Sport for refugees” i des d’aquí hem seguit teixint plegades. L’any passat amb uns amics vam organitzar una recollida de roba per a les persones refugiades, vam aconseguir 36 caixes de roba per a elles i ells. També vam recaptar fons per l’organització a partir d’una trobada de Yoga que vàrem fer tot un cap de setmana, i a través de diversos tallers i formacions amb altres professionals del món del Yoga hem aconseguit recaptar diners per a comprar roba i materials que es necessiten.

Per part meva jo hi vaig sempre que puc, actualment em dedico a la feina amb les dones. A Lesbos treballem en un centre social i a l’estiu varem construir un espai per elles, perquè poguessin treure’s el mocador, rentar-se la cara, prendre el te, xerrar, fer tallers de lactància, yoga, sessions de pintura i dansa… és un espai meravellós on co-crear entre nosaltres, on elles se senten segures i còmodes i on neixen coses realment meravelloses dins d’un infern com aquell.

 

 

 

 

 

 

 

A la fotografia les meves companyes i jo, mentre feiem les activitats esportives amb les dones. Unes grans amigues per mi.