Coneixent-nos per entendre millor els altres

LAURA MARÉS

Quan estàvem a la fila per embarcar cap a l’avió a Cagliari (Sardenya), la ciutat on es realitzava l’intercanvi juvenil a través de l’associació “Un Giorno in piú” que ens acolliria, unes dones italianes de darrera nostre ens van preguntar alegrement on anàvem, al que vam respondre, mig adormides, que a la ciutat de Quartu Sant’Elena, ciutat veïna de Cagliari. Van començar a riure i entre dents van deixar anar, en italià: uuuui, allà està ple de delinqüents! No vam saber si era broma o no, però vam passar del tema i vam relacionar aquell comentari amb gent tancada de ment.

Vam arribar ben d’hora al matí i fins la tarda no ens vam reunir amb tot el grup de participants, joves de cinc països d’Europa (Itàlia, Macedònia, Xipre, França, Polònia i Catalunya) becats pel programa de la Unió Europea Erasmus+ que veníem per participar en un projecte sobre identitat i diàleg intercultural durant l’última setmana d’octubre. Ens van portar a l’hostal on ens quedaríem durant tota la setmana i on faríem la majoria de les activitats de l’intercanvi. Després d’instal·lar-nos i veure les cares dels que serien els nostres companys durant els següents 6 dies, vam reunir-nos tots per conèixer-nos més i donar inici a l’intercanvi. Els objectius del projecte eren proporcionar als joves una major consciència de si mateixos i de la seva identitat, ajudant-los a descobrir els elements que la construeixen i ser capaços d’explicar-ho als altres, així com desenvolupar l’habilitat d’identificar, reflexionar i gestionar les diferències culturals i incrementar l’acceptació d’aquestes.

Són temes molt interessants de tractar i reflexionar en un context d’intercanvi juvenil on es troben 30 joves de diferents nacionalitats, estils de vida, bagatge cultural i idioma, i és que vivim en una societat molt plural i amb molts reptes de tot tipus, des d’ambientals fins a econòmics, passant per tot tipus de problemàtiques socials, com l’augment de la xenofòbia o la crisi dels refugiats. Un moment en la història en què la tolerància i el ser capaços de comunicar-nos pacíficament amb els altres és de vital importància. Però el primer pas per entendre i estar oberts al diàleg i als altres és entendre’s a un mateix i saber per què actuem i pensem com ho fem, és a dir, ser conscients de qui som. En un món tan modern, digitalitzat i multicultural, definir la nostra pròpia identitat esdevé un procés d’autoconeixement complex.

Tots aquest temes que a priori poden semblar tan densos, els vam enfocar a través d’activitats basades en l’educació no formal, com seria el role-playing (jocs de rol) i dramatitzacions, reflexions i debats grupals, sessions de meditació, dansa, entrevistes, presentacions o jocs de cohesió. I els últims dies vam realitzar entrevistes a la gent local on els preguntàvem sobre la seva identitat, un procés que va ser molt enriquidor després d’estar tantes hores reflexionant entre nosaltres sobre aquests temes. I no, no vam trobar delinqüents enlloc, simplement gent amb diferents bagatges i de diferents colors i llengües, com a tot arreu, que ens van rebre amb hospitalitat i ens somreien cada cop que passejàvem per la ciutat o interactuàvem amb ells. Mai ens vam emportar cap no quan els vam demanar la seva participació per fer les entrevistes, així que ens emportem un molt bon record de la gent del sud d’aquella illa.

A més de les tasques i les activitats lligades al projecte, l’intercanvi va ser una oportunitat d’estar en un indret nou amb joves de llocs diferents aprenent durant les activitats i també en els moments lliures, on vam compartir a més de menjar i habitació, maneres de mirar la vida semblants, amb els mateixos dubtes vitals de qualsevol jove, siguem d’on siguem, fet que ens va fer sentir que no estàvem sols, que tots pensem i sentim de semblant manera en allò més bàsic. Vam crear, en definitiva, un espai molt bonic on tothom podia ser el que volia ser i on es respectaven tots els punts de vista, mostrant els nostres talents al grup i sentint-nos respectats. Si això s’aconsegueix a petita escala, qui dubta que una societat així no es pugui formar a partir de joves compromesos?