Descobrir una nova realitat molt a prop de casa promovent la biodiversitat a Neckertal, Suïssa

ANNA OLESTI GRAU EN DRET

El meu nom és Anna, tinc 20 anys i estic estudiant Dret a la UdG. Des de la universitat, ens van parlar dels diferents serveis que oferia L’Estació Espai Jove. Tan bon punt vaig sortir de la uni aquell mateix dia, vaig anar a investigar en què consistia ben bé aquesta entitat. Jo tenia molt clar que durant aquell estiu volia marxar fora de casa i poder anar a fer un voluntariat algun país europeu. Així doncs, vaig demanar a les treballadores del centre que m’ajudessin a escollir un camp de treball que s’adeqüés al que estava buscant. Em van oferir un enorme ventall de possibilitat i, finalment vaig decidir marxar a Suïssa a fer un projecte on es buscava promoure la biodiversitat d’una zona anomenada “Neckertal”.
Érem 8 voluntaris, tots proveníem de llocs diferents; dues noies de Rússia, una de República Txeca, l’altre de Turquia, un noi de Sèrbia, i una noia de Madrid i jo. També teníem un “tutor” suís que provenia del Servei Civil Internacional el qual tenia la figura organitzativa i d’alguna manera, responsable de la feina que fèiem nosaltres.

Una cerveseta després d’una jornada
de feina

Vam estar 15 dies, dels quals vam treballar 11 i els 4 restants vam tenir el dia lliure. Vivíem en una casa d’una família suïssa formada per un matrimoni i dos infants. Tenien una casa molt gran i d’aquesta manera, els voluntaris tenim el nostre propi pis (l’àtic de la casa). De vegades coincidíem amb la família a l’hora de sopar, on conjuntament preparàvem el menjar per tots i així vam aconseguir crear un espai d’intercanvi cultural súper enriquidor, i a la vegada una cohesió de grup molt forta.
La mecànica dels dies que treballàvem era la següent: ens llevàvem d’hora al matí (7:00AM). Ens preparàvem per sortir, esmorzàvem, acabàvem de preparar el tupper per dinar i sortíem. Cada dia ens venia a buscar una senyora amb una furgoneta i ens portava a la part del bosc corresponent que ens tocava netejar. Així doncs, no hi havia una monotonia marcada ja que cada dia gaudíem de paisatges ben diferents. I quins paisatges! Dinàvem a mig matí i seguíem treballant fins les 4:00 PM. Morts després de tot un dia de feina, tornàvem a casa amb la mateixa furgoneta i un cop dutxades i vestides, teníem llibertat per fer el que volguéssim. Passàvem les tardes llegint, jugant a cartes, anant a fer un vol pel poble, anàvem a comprar quan era necessari, i xerràvem fins arribada l’hora de preparar el sopar. Ens distribuíem les feines de la casa de tal manera que tothom feia quelcom per la casa, i ningú assumia cap rol en aquest sentit.

Fent un petit descans per dinar, al mig del bosc.

La feina que fèiem consistia bàsicament en recollir totes les branquetes, males herbes, fulles i demés que impedissin el desenvolupament de la biodiversitat en el bosc. Era una feina molt i molt reconfortant. Recordo sobretot un dia en concret, on vaig sentir– me molt orgullosa de la feina que havíem fet entre tots els voluntaris: vam estar netejant i polint una part del bosc, per tal de recuperar un petit llac que havia quedat cobert per branques i fulles. Després de tota la jornada, al veure com de net havia quedat, un grup de papallones va venir a veure el llac net i s’hi van quedar a viure. Per moments com aquests, va valdre moltíssim la pena descobrir una realitat tant diferent i que al cap i a la fi, està a tocar de casa nostre.