El meu nom és Anna, tinc 20 anys i estic estudiant Dret a la UdG. Des de la universitat, ens van parlar dels diferents serveis que oferia L’Estació Espai Jove. Tan bon punt vaig sortir de la uni aquell mateix dia, vaig anar a investigar en què consistia ben bé aquesta entitat. Jo tenia molt clar que durant aquell estiu volia marxar fora de casa i poder anar a fer un voluntariat algun país europeu. Així doncs, vaig demanar a les treballadores del centre que m’ajudessin a escollir un camp de treball que s’adeqüés al que estava buscant. Em van oferir un enorme ventall de possibilitat i, finalment vaig decidir marxar a Suïssa a fer un projecte on es buscava promoure la biodiversitat d’una zona anomenada “Neckertal”.
Érem 8 voluntaris, tots proveníem de llocs diferents; dues noies de Rússia, una de República Txeca, l’altre de Turquia, un noi de Sèrbia, i una noia de Madrid i jo. També teníem un “tutor” suís que provenia del Servei Civil Internacional el qual tenia la figura organitzativa i d’alguna manera, responsable de la feina que fèiem nosaltres.

Vam estar 15 dies, dels quals vam treballar 11 i els 4 restants vam tenir el dia lliure. Vivíem en una casa d’una família suïssa formada per un matrimoni i dos infants. Tenien una casa molt gran i d’aquesta manera, els voluntaris tenim el nostre propi pis (l’àtic de la casa). De vegades coincidíem amb la família a l’hora de sopar, on conjuntament preparàvem el menjar per tots i així vam aconseguir crear un espai d’intercanvi cultural súper enriquidor, i a la vegada una cohesió de grup molt forta.
La mecànica dels dies que treballàvem era la següent: ens llevàvem d’hora al matí (7:00AM). Ens preparàvem per sortir, esmorzàvem, acabàvem de preparar el tupper per dinar i sortíem. Cada dia ens venia a buscar una senyora amb una furgoneta i ens portava a la part del bosc corresponent que ens tocava netejar. Així doncs, no hi havia una monotonia marcada ja que cada dia gaudíem de paisatges ben diferents. I quins paisatges! Dinàvem a mig matí i seguíem treballant fins les 4:00 PM. Morts després de tot un dia de feina, tornàvem a casa amb la mateixa furgoneta i un cop dutxades i vestides, teníem llibertat per fer el que volguéssim. Passàvem les tardes llegint, jugant a cartes, anant a fer un vol pel poble, anàvem a comprar quan era necessari, i xerràvem fins arribada l’hora de preparar el sopar. Ens distribuíem les feines de la casa de tal manera que tothom feia quelcom per la casa, i ningú assumia cap rol en aquest sentit. La feina que fèiem consistia bàsicament en recollir totes les branquetes, males herbes, fulles i demés que impedissin el desenvolupament de la biodiversitat en el bosc. Era una feina molt i molt reconfortant. Recordo sobretot un dia en concret, on vaig sentir– me molt orgullosa de la feina que havíem fet entre tots els voluntaris: vam estar netejant i polint una part del bosc, per tal de recuperar un petit llac que havia quedat cobert per branques i fulles. Després de tota la jornada, al veure com de net havia quedat, un grup de papallones va venir a veure el llac net i s’hi van quedar a viure. Per moments com aquests, va valdre moltíssim la pena descobrir una realitat tant diferent i que al cap i a la fi, està a tocar de casa nostre.