Dues setmanes per Tailàndia gaudint amb la gent local.

TXELL BOSCH 0 Comentaris

Ja tenia tota la maleta preparada, no em calia repassar-la abans de marxar perquè m’aixecava molt d’hora i no podia perdre més temps. Acabava d’acabar els exàmens finals de la universitat i venia d’una setmana de molta feina al restaurant ( la meva feina de caps de setmana) i d’anar a dormir molt tard amb les amigues. Estava baldada i només pensava en l’hora programada del despertador ( 02.00h a.m) per anar cap a l’aeroport destinació Tailàndia. Aquella nit, abans de dormir,  només pensava que per fi faria un dels meus viatges somiats i la meva primera gran aventura. Bé, aquella nit i 7 mesos enrere que són els que vam estar delint  la meva amiga i jo.

Estava al llit a les 12 de la nit intentant dormir perquè dels nervis i de l’ànsia no podia. Volia que sonés ja d’una vegada el despertador i quan ho va fer…no em vaig despertar!!!!!!

No m’ho podia creure, no podia ser, com m’havia pogut passar a mi? Sóc organitzada, responsable i puntual! També em preguntava que per què a mi? Què havia fet? Desitjava començar aquesta aventura conjuntament amb la meva amiga però totes les seves trucades i missatges deien que havia agafat el vol…per què jo no? No m’ho mereixia?

Tenia clar que havia d’agafar un altre vol, que m’havia de trobar amb la meva amiga, no la podia deixar sola i encara que és més atrevida que jo, estava preocupada per ella igual que ella de mi. Al anar cap a l’aeroport vaig reservar un altre vol més directe que just arribava a la mateixa hora a Bangkok i, allà, a la zona d’arribades de l’aeroport Suvarnabhumi ens vam fer una abraçada de consol i no vam parar de riure. En aquell moment, el que no em podia creure és que estava a Tailàndia!!!

Amb la meva amiga a Koh Phangan ( illa de l’est, del Golf de Tailàndia) esperant un ferri per després agafar un autocar durant 7h per agafar un taxi direcció Ao Nang. ( ciutat de l’oest)

Pel meu cap des de que em vaig llevar només una vegada vaig pensar en no anar-hi i perdre-ho tot, però vaig decidir no malgastar l’oportunitat i va ser la decisió encertada. Aquest viatge ha sigut dels millors de la meva vida! Però bé, em presento i us explico el que va significar per a  mi Tailàndia que, deixant això a part, va ser una passada!

Em dic Txell i estic estudiant el grau de comunicació cultural. Compagino els estudis amb la feina i m’encanta viatjar. Des de petita que ho he fet, amunt i avall, rutes amb cotxe per Europa, etades curtes i llargues i sense massa planificació. L’estada a Tailàndia va ser totalment així. Gaudíem de cada moment, decidíem en cada moment i sentíem noves emocions cada moment!

Podria explicar mil històries que ens van passar, mil petjades que vam deixar i mil records bonics que ens vam emportar però, per descobrir i sentir, t’aconsello que t’atreveixis a experimentar un viatge així.

Si ets com jo, una mica poruga per cula de prejudicis i pors que ens han posat al cos, però tens moltes ganes de conèixer món recomano Tailàndia per llençar-te a la piscina. A mi aquest país m’ha omplert molt; l’estil de vida dels tailandesos i tailandeses, la seva cultura, el seu paisatge i sobretot les persones. Vam conèixer gent d’arreu i vam compartir moltes converses però l’encant i la disposició de la gent local és incomparable. A Bangkok vam fer un amic i vam esmorzar amb ell durant dies, ens va robar el cor. Però no només ell.

Un dia passejant sense saber on anàvem per Chiang Mai( població del nord de Tailàndia), a les afores d’un temple, ens vam torbar el Max, un home tailandès. Amb ell durant una hora vam compartir visions de les nostres realitats diferents i ens vam adonar que el més importat és ser feliç allà on siguis i amb qui estiguis. Al marxar,  després que ell no entengués com podíem viatjar soles sense homes i passat el mal de cap que li vam causar, ens vam acomiadar amb total respecte i humor. Amb la meva amiga durant el sopar,  la nit i el dia després, no vam parar de recordar aquest moment.

També el que ens va agradar molt va ser la sensació de llibertat i la complexitat que teníem amb altres viatgers i viatgeres. Vam fer amics i amigues al tren, a les classes de cuina, dins d’un tuk tuk, dinant al mig de la selva o amb els conductors de les long tails.

Aquest país ens va permetre ser nosaltres mateixes i moure’ns amb total llibertat. Afortunadament no ens va passar res i l’assegurança de viatge no la vam haver de fer servir, això sí, és aconsellable fer-te-la i vacunar-te abans de marxar perquè l’alimentació i la dieta és molt diferent.

Per tot això recomano Tailàndia, i per com de melancòliques vam tornar a Catalunya. Malauradament no vam poder estar masses dies però van ser suficient per sentir-nos com a casa i unes tailandeses més. A nosaltres ens agrada integrar-nos a cada societat i provar tots els hàbits que fan, i així ho vam fer.

Tiger Cave Temple a Krabi. Necessari pujar 1237 esglaons per apreciar les vistes.

La nostra ruta va començar a la capital i de seguida ja vam pujar en un tuk-tuk, vam visitar What-Pho i vam conèixer la persona més riallera del país. A la nit vam agafar un tren nocturn cap a Surat-Thani i el dia següent ja vam agafar un ferri direcció Koh Phangan.

Personalment recomano agafar un tren nocturn perquè t’estalvies pagar l’allotjament d’una nit ( encara que allà sigui molt barat) i pots aprofitar molt més el temps.

Allà a Koh Phangan vam estar-hi dos dies i vam recórrer tota la illa amb moto. Els dies següents vam fer excursions a parcs naturals, temples i a illes des de la província de Krabi, especialment des de la ciutat de Ao Nang. Des de Krabi capital vam volar fins a Chiang Mai per visitar el nord de Tailàndia. Com que els nostres dies s’acabaven, vam tornar a agafar un tren nocturn i els últims dies els vam aprofitar per visitar Ayutthaya ( l’antiga capital del país) i veure més a fons Bangkok.

Va ser un viatge de 15 dies inoblidable i et recomano visitar el país almenys un cop a la vida. A mi m’ha faltat moltes coses per veure, però així m’asseguro de tornar-hi!

“Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada.” ( Maria Aurèlia Capmany).

Una de les moltes postes de sol