Dues setmanes per Tailàndia gaudint amb la gent local

TXELL BOSCH 0 Comentaris

Ja tenia tota la maleta preparada, no em calia repassar-la abans de marxar perquè m’aixecava molt d’hora i no podia perdre més temps. Acabava d’acabar els exàmens finals de la universitat i venia d’una setmana de molta feina al restaurant ( la meva feina de caps de setmana) i d’anar a dormir molt tard amb les amigues. Estava baldada i només pensava en l’hora programada del despertador ( 02.00h a.m) per anar cap a l’aeroport destinació Tailàndia. Aquella nit, abans de dormir,  només pensava que per fi faria un dels meus viatges somiats i la meva primera gran aventura. Bé, aquella nit i 7 mesos enrere que són els que vam estar delint  la meva amiga i jo.

Estava al llit a les 12 de la nit intentant dormir perquè dels nervis i de l’ànsia no podia. Volia que sonés ja d’una vegada el despertador i quan ho va fer…no em vaig despertar!!!!!!

No m’ho podia creure, no podia ser, com m’havia pogut passar a mi? Sóc organitzada, responsable i puntual! També em preguntava que per què a mi? Què havia fet? Desitjava començar aquesta aventura conjuntament amb la meva amiga però totes les seves trucades i missatges deien que havia agafat el vol…per què jo no? No m’ho mereixia?

Amb la meva amiga a Koh Phangan ( illa de l’est, del Golf de Tailàndia) esperant un ferri per després agafar un autocar durant 7h per agafar un taxi direcció Ao Nang. ( ciutat de l’oest)

Tenia clar que havia d’agafar un altre vol, que m’havia de trobar amb la meva amiga, no la podia deixar sola i encara que és més atrevida que jo, estava preocupada per ella igual que ella de mi. Al anar cap a l’aeroport vaig reservar un altre vol més directe que just arribava a la mateixa hora a Bangkok i, allà, a la zona d’arribades de l’aeroport Suvarnabhumi ens vam fer una abraçada de consol i no vam parar de riure. En aquell moment, el que no em podia creure és que estava a Tailàndia!!!

Pel meu cap des de que em vaig llevar només una vegada vaig pensar en no anar-hi i perdre-ho tot, però vaig decidir no malgastar l’oportunitat i va ser la decisió encertada. Aquest viatge ha sigut dels millors de la meva vida! Però bé, em presento i us explico el que va significar per a  mi Tailàndia que, deixant això a part, va ser una passada!

Em dic Txell i estic estudiant el grau de comunicació cultural. Compagino els estudis amb la feina i m’encanta viatjar. Des de petita que ho he fet, amunt i avall, rutes amb cotxe per Europa, etades curtes i llargues i sense massa planificació. L’estada a Tailàndia va ser totalment així. Gaudíem de cada moment, decidíem en cada moment i sentíem noves emocions cada moment!

Podria explicar mil històries que ens van passar, mil petjades que vam deixar i mil records bonics que ens vam emportar però, per descobrir i sentir, t’aconsello que t’atreveixis a experimentar un viatge així.

Si ets com jo, una mica poruga per cula de prejudicis i pors que ens han posat al cos, però tens moltes ganes de conèixer món recomano Tailàndia per llençar-te a la piscina. A mi aquest país m’ha omplert molt; l’estil de vida dels tailandesos i tailandeses, la seva cultura, el seu paisatge i sobretot les persones. Vam conèixer gent d’arreu i vam compartir moltes converses però l’encant i la disposició de la gent local és incomparable. A Bangkok vam fer un amic i vam esmorzar amb ell durant dies, ens va robar el cor. Però no només ell.

Un dia passejant sense saber on anàvem per Chiang Mai( població del nord de Tailàndia), a les afores d’un temple, ens vam torbar el Max, un home tailandès. Amb ell durant una hora vam compartir visions de les nostres realitats diferents i ens vam adonar que el més importat és ser feliç allà on siguis i amb qui estiguis. Al marxar,  després que ell no entengués com podíem viatjar soles sense homes i passat el mal de cap que li vam causar, ens vam acomiadar amb total respecte i humor. Amb la meva amiga durant el sopar,  la nit i el dia després, no vam parar de recordar aquest moment.

Tiger Cave Temple a Krabi. Necessari pujar 1237 esglaons per apreciar les vistes.

També el que ens va agradar molt va ser la sensació de llibertat i la complexitat que teníem amb altres viatgers i viatgeres. Vam fer amics i amigues al tren, a les classes de cuina, dins d’un tuk tuk, dinant al mig de la selva o amb els conductors de les long tails.

Aquest país ens va permetre ser nosaltres mateixes i moure’ns amb total llibertat. Afortunadament no ens va passar res i l’assegurança de viatge no la vam haver de fer servir, això sí, és aconsellable fer-te-la i vacunar-te abans de marxar perquè l’alimentació i la dieta és molt diferent.

Per tot això recomano Tailàndia, i per com de melancòliques vam tornar a Catalunya. Malauradament no vam poder estar masses dies però van ser suficient per sentir-nos com a casa i unes tailandeses més. A nosaltres ens agrada integrar-nos a cada societat i provar tots els hàbits que fan, i així ho vam fer. La nostra ruta va començar a la capital i de seguida ja vam pujar en un tuk-tuk, vam visitar What-Pho i vam conèixer la persona més riallera del país. A la nit vam agafar un tren nocturn cap a Surat-Thani i el dia següent ja vam agafar un ferri direcció Koh Phangan. Personalment recomano agafar un tren nocturn perquè t’estalvies pagar l’allotjament d’una nit ( encara que allà sigui molt barat) i pots aprofitar molt més el temps.

Una de les moltes postes de sol

Allà a Koh Phangan vam estar-hi dos dies i vam recórrer tota la illa amb moto. Els dies següents vam fer excursions a parcs naturals, temples i a illes des de la província de Krabi, especialment des de la ciutat de Ao Nang. Des de Krabi capital vam volar fins a Chiang Mai per visitar el nord de Tailàndia. Com que els nostres dies s’acabaven, vam tornar a agafar un tren nocturn i els últims dies els vam aprofitar per visitar Ayutthaya ( l’antiga capital del país) i veure més a fons Bangkok.

Va ser un viatge de 15 dies inoblidable i et recomano visitar el país almenys un cop a la vida. A mi m’ha faltat moltes coses per veure, però així m’asseguro de tornar-hi!

“Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada.” ( Maria Aurèlia Capmany).