El que significa ser voluntària, marxar a l’estranger i descobrir el que soc capaç de fer.

Andrea Burgos Grau en Publicitat i Relacions Públiques

Em dic Andrea, tinc vint-i-dos anys i fa aproximadament un mes que vaig tornar de Grècia, concretament de Lefkada. Una illa situada a l’altre costat de la capital del país, lluny dels mítics Mykonos i Santorini.

Durant un mes he conviscut amb vint voluntaris provinents de nou països diferents: França, Portugal, Itàlia, Polònia, Romania, Hongria, Estònia, Bulgària i Tunísia. La  nostra funció es basava en organitzar festivals gastronòmics, per a pobles sense recursos econòmics per invertir en publicitat i d’aquesta manera donàvem visibilitat i notorietat a cada destí.

Cada festival comptava amb tres països executors, els quals eren els responsables d’elaborar un plat dolç i un altre salat, típic del país d’origen i presentar-lo el dia de l’esdeveniment. D’aquesta  manera, la nostra rutina es dividia en dos. Per una banda, organitzàvem, preparàvem i materialitzàvem els festivals, juntament amb la decoració i els plats corresponents; i per l’altra, elaboràvem els nostres propis menús. Durant aquest mes hem estat els responsables del que compràvem, cuinàvem i menjàvem. Cada país cuinava un àpat diferent, així doncs era del tot possible dinar italià i sopar  romanès sense moure’t de la cadira.

Des que soc petita m’ha interessat la gent, com ens comuniquem i tot allò que ens envolta i ens influeix com a societat. És per aquest motiu que vaig decidir complementar la vessant  professional, actualment graduada en Publicitat i Relacions Públiques amb accions d’ajuda humanitària d’àmbits diversos. Aleshores podia unir dues de les meves grans passions, la comunicació i la solidaritat. He estat a Uganda, ajudant a comunitats locals i infants d’un orfenat; a Salt com a educadora voluntària per a famílies amb risc d’exclusió social i finalment he visitat Grècia. Lefkada ha estat tot un descobriment, ja que s’allunyava de les experiències anteriors.

En aquest cas, m’he demostrat que es pot ser voluntari de moltes formes, aportant coneixements, tècniques i habilitats evidentment, però també passió i motivació per allò que defenses i creus just. Conviure fora de casa, amb persones desconegudes i un idioma que no és el teu sempre esdevé un repte, però alhora es converteix en la millor de les oportunitats per a descobrir-te, escoltar-te i posar-te a prova tu mateix. Surts de la zona de confort, aquella que ens és tan còmode i que no ens permet créixer i aprendre.

Alliberes pors i sobretot estableixes vincles tan forts que ni la distància és capaç de destruir-los. No m’agradaria que això es convertís en una lliçó ni molt menys en cap consell, sinó que desitjaria que fos una crida per tota aquella gent que pensa a aventurar-se lluny de casa, però que per prejudicis, limitacions o pors no ho acaba de fer. A tots ells, només els diria que ho intentessin, que no pots saber què et fa feliç si mai has provat res i que sense equivocar-te no pots aprendre a ser la millor versió de tu mateix.

Gràcies a l’Estació Jove i el seu servei d’orientació he descobert el Cos Europeu de Solidaritat, el qual m’ha donat les eines necessàries per adaptar i focalitzar els meus objectius a un projecte concret i interessant, amb el qual he pogut evolucionar tant professionalment com personalment. Actualment, estic treballant del que m’agrada, col·laboro amb projectes que em motiven i m’il·lusionen a parts iguals i soc molt feliç. Haver marxat no ha creat una nova versió de mi, sinó que ha millorat el que sóc i el que puc aportar i no puc estar més agraïda.