7’5 setmanes fent autoestop per Europa Central

Mireia Carbó Molven 0 Comentaris

Viatge de tres durant l’estiu de 2016

per Mireia Carbó Molven

A casa meva no s’ha viatjat mai gaire. Però des que em vaig fer major d’edat i vaig començar a treballar i tenir diners (alguns, no massa) he aprofitat per sortir i veure món. Seguint aquesta lògica, sumat a haver conegut persones amb interessos afins als meus, i aprofitant la finalització d’un contracte labora i del curs estudiantil, l’estiu passat vaig estar 7 setmanes i mitja voltant per Europa. La major part del viatge fent autoestop. Em dic Mireia i us explicaré la meva experiència.

Com i cap a on?

Aquesta experiència, però, no es pot entendre sense l’estimada companyia que tenia. Ens havíem posat d’acord la meva amiga Natalia i el meu amic Juan, i els tres vam començar, uns mesos abans, a plantejar-nos possibles viatges i opcions. Volíem fer autoestop, en part per pobresa, però també per tenir noves vivències i trencar prejudicis. Tot i les inseguretats, vam anar dissenyant una ruta inicial, tenint en compte les prioritats de cadascun. En algun blog a internet havia llegit sobre la importància de marcar una data d’inici per encarrilar el projecte. Doncs com que volíem anar cap a Europa de l’Est, vam decidir anar amb avió fins a Alemanya i allà començar l’aventura (els bitllets cap a l’Europa occidental eren més econòmics, i a més volíem visitar la meva germana que hi viu).

Doncs bé, fent spoilers, us diré en primer lloc que tot va anar i acabar bé. En segon lloc, us enumero per ordre els llocs on vaig dormir durant aquest temps, i els estats als quals pertanyen:

  • Frankfurt am Main, Berlín i Leipzig (Alemanya)
  • Praga, un poble que no sé com es diu i Brno (República Txeca)
  • Bratislava i Prešov (Eslovàquia)
  • Budapest i Siófok (Hongria)
  • Zagreb (Croàcia)
  • Ljubljana (Eslovènia)
  • Salzburg (Àustria)
  • Nüremberg i Europa-Park (Alemanya, “again”)
  • Dijon i Lyon (França)

La preparació

Internet està plena d’informació. Com que volíem anar de motxillers i fer autoestop, vaig estar mirant blogs de trotamundos i gent que donava recomanacions. Vaig trobar informació molt útil.

També em vaig adreçar al Servei de Mobilitat Internacional de l’Estació Jove de Girona. Són molt amables, i a part d’organitzar xerrades interessants, tenen molta informació per compartir. Em van enviar informació que em podia ser d’ajuda. Així que des del meu punt de vista és recomanable posar-s’hi en contacte.

El poder de la tecnologia

Durant tot el viatge vam fer servir aplicacions i webs per ajudar-nos a configurar el viatge. La meva amiga i el meu amic tenien contractades unes tarifes de mòbil que els permetien utilitzar internet arreu al mateix cost que a l’Estat espanyol. Jo vaig estar utilitzant wifi i, un cop vaig arribar a França, que hi vaig estar uns 10 dies, vaig comprar una targeta SIM amb dades per connectar-me.

Les aplicacions i webs que més vam utilitzar són: Couchsurfing per conèixer gent i trobar lloc on dormir, Hitchwiki per saber quins eren els millors llocs on fer autoestop, Maps.me, Here Maps i Google maps, que també poden funcionar offline, i altres com Hostelworld o Trip Advisor.

Coneixent persones

Les persones que conec quan viatjo m’aporten moltíssim. De fet, va íntimament lligat a com de gust em sento a un lloc. Durant aquest viatge vaig fer amistats molt maques, amb algunes encara hi tinc relació. Per conèixer persones, vaig fer servir molt Couchsurfing.
Per qui no ho conegui, és una plataforma-comunitat online de persones a qui els hi agrada viatjar i conèixer gent i ofereixen o un lloc on dormir a qui ho necessiti, o companyia per anar a fer un cafè, o ensenyar la ciutat… Per motius personals jo no puc acollir a gent a casa meva, però si puc anar a passejar i fer un tour, o ajudar en el que pugui (aquesta web també té fòrums d’on aconseguir informació interessant). I tot això es fa gratuïtament, per amor a la humanitat (o pel motiu que sigui). La majoria d’experiències que he tingut han sigut molt positives, de manera que en recomano el seu ús a tothom a qui li agradi conèixer gent i costums locals.

Així, l’allotjament…?

En el viatge del qual us parlo, vam estar la major part del temps dormint a casa de couchsurfings. Com que érem tres persones, era més complicat trobar lloc que no si es viatja sola o sou dos. Però tot i així vam trobar gent que ens va acollir. I quan no, vam dormir a albergs (llocs on també es pot conèixer molta gent), a apartaments, a un hotel o a casa de persones que ja coneixíem (en concret, a casa la meva germana).

L’avantatge dels albergs-apartaments-hotels és que, si vols, pots aïllar-te més i descansar. Per mi, està bé de tant en tant poder desconnectar una mica dels altres, de manera que també agraeixo les nits passades en aquest tipus d’establiments.

Definint ruta

Com que el nostre objectiu era visitar moltes ciutats i països diferents, per augmentar experiències i l’ego de viatgera, en general vam estar poc a cada ciutat. Sóc conscient que hi ha un munt de coses de cada lloc que em van quedar per fer, i de fet, quan ja vaig estar sola, vaig anar només a una ciutat més, Lyon, i hi vaig estar casi una setmana.
Ara que ja he ampliat la meva llista d’Estats on he viatjat, els pròxim viatges que faci els pretenc fer menys nòmades.

I sobre quina ruta fer, havíem decidit quines ciutats visitaríem en direcció a Zagreb, i un cop arribades allà vam decidir com reconduíem la ruta. També està bé donar lloc a imprevistos i canvis de plans. Justament, a partir de la invitació d’un conductor, vam deixar d’anar a Estrasburg per anar un parell de dies… al parc d’atraccions Europa-Park! Encara que segur que a la ciutat francesa ho haguéssim passat bé, no em penedeixo gens d’aquesta decisió.

Idiomes

Durant el viatge vaig parlar anglès, espanyol, francès i també em van beneficiar els coneixements d’alemany que té la Natalia. Si bé l’anglès és una llengua molt universal, no el parlen a tot arreu, i sobretot a ciutats més petites pot haver-hi més dificultats per trobar anglo-parlants.

Per exemple, sortint d’Eslovàquia, un cotxe ens va deixar a un poble a l’est d’Hongria que no estava gaire ben comunicat. Doncs vam anar com a la botiga de queviures que hi havia, i tot i no tenir idiomes en comú, d’alguna manera ens vam fer entendre i ens van indicar quins busos i connexions havíem d’utilitzar per anar a Budapest. Després, la venedora va trucar a una amiga seva que parlava espanyol i ens va acabar de confirmar la ruta. A més a més, nosaltres teníem euros i havíem de fer canvi de divises, doncs en aquest establiment ens en van canviar a la taxa de canvi del mercat, és a dir, sense fer-ne negoci. Van ser realment molt amables.

D’altra banda, vaig intentar aprendre algunes paraules bàsiques en la llengua de cada regió, encara que la majoria les he oblidades… Però bé, penso que normalment caus més simpàtica i és una mostra de respecte aprendre una mica de la llengua local.

Canvi de divises

A la República Txeca, a Hongria i a Croàcia vam haver de canviar divises. Depèn de a cada lloc, ho vam fer a les cases de canvi o traient diners del banc. Pots trobar alguna casa de canvi on no et cobren comissió, també en funció de l’entitat financera on vagis, la taxa pot variar. A la República Txeca vam anar a un Free Tour i la noia que el feia va indicar-nos quin era el millor lloc on canviar euros. I a Hongria, vam llegir a Trip Advisor quins eren els millors caixers des d’on treure diners. A més a més, jo utilitzava un compte bancari que tinc a l’entitat financera Arquia i que no em cobra comissió per treure diners de caixers d’arreu del món, la qual cosa és genial.

El final del viatge

Després de tantes experiències, també estava cansada i ja em venia de gust tornar a la tranquil·litat de la llar. L’última setmana vaig estar viatjant sola, de manera que em sentia encara més empoderada i satisfeta. Vaig comprar un bitllet de bus que per 30€ em portava de Lyon a Girona, i així vaig concloure el viatge. En total, en aquestes 7-8 setmanes, vaig gastar uns 1.000€, contant els transports d’anada i tornada, l’alimentació, l’allotjament… I penso que la meva setmana sola a França vaig gastar més que en altres indrets. Estic molt contenta de tot, aquest viatge és un orgull per mi!

Recomanacions

Tot el text està ple de recomanacions, però així com a missatges concrets i breus, dir que, en general, és bo: no tenir vergonya, ser flexible i de mentalitat oberta i tenir paciència.

Un altre punt és que jo vaig viatjar sense cobertura sanitària, però si en tens, és una seguretat més. I el contacte amb gent de couchsurfing a vegades el feia massa a última hora, ser més previsora potser m’hagués anat bé (tot i que contactar amb massa temps d’antel·lació tampoc no dóna molts resultats, penso).

Recordar també que com a membres del món i de la Unió Europea es tenen drets, i si hi ha algun problema o situació complicada, hi ha consolats, ambaixades, oficines de policia i el que calgui arreu.

I actualment hi ha tarifes de trucades internacionals a Europa que són molt econòmiques (tot depèn de com de lladre sigui la companyia contractada). Jo vaig tenir el mòbil en mode avió la major part del temps, però ara el tindria activat.

I bé, això és tot, només cal sortir i gaudir.

Salt, 4 de maig de 2017