Participant d’un voluntariat a “Green Fingers” a Zagreb (Croàcia) durant 2 mesos

ANDREU VERGÉS GRAU EN MEDICINA

Vaig fer el voluntariat de dos mesos Green Fingers a Zagreb, amb l’ONG OAZA (Alternatives Sostenibles per a la Comunitat, en croat “Održiva Alternativa ZAjednici“). Érem 12 voluntaris de diferents països (Portugal, Itàlia, Macedònia, Grècia, Turquia, Bulgària i Espanya) i ens encarregàvem de preparar i arreglar els jardins de les escoles, a vegades amb l’ajuda dels nens i nenes de les classes. També els preparàvem tallers i jocs que promovien l’aprenentatge en la protecció del medi ambient, la sostenibilitat, estils de vida saludables, etc.

L’any 2019 vaig acabar els estudis a principis d’abril gràcies a la convalidació d’algunes assignatures. Això significava que estaria completament lliure fins al setembre, quan començaria el nou curs. Sabia que havia d’aprofitar aquest interval de temps lliure tan llarg durant l’època d’estudiant perquè no es repetiria més.
Vaig començar a plantejar-me què podria fer. Quedar-me a casa no em serviria de res, no tindria cap motivació i, encara que en tingués, no sabria estar tant de temps sense cap tipus d’obligació real en el meu dia a dia. Havia pensat buscar una feina, però vaig considerar que és difícil trobar-ne una en un període tan específic, i mai gaudiria ni aprendria tant com amb altres alternatives que començaven a rondar-me pel cap.
Vaig recordar que l’Amen Sialla, un amic de la meva carrera, m’havia parlat de la seva experiència fent un voluntariat i vaig considerar l’opció; creia que podia ser una experiència molt bona i era el moment adequat. Vaig tornar a recórrer a l’Espai Jove, on la Naila Freixes, que ja m’havia ajudat per buscar feina l’estiu passat a l’estranger, em va tornar a guiar i a donar-me tota la informació necessària.
Em van escollir, després de dues entrevistes per Skype, a Zagreb. La veritat és que mai hauria dit que aniria a petar a allà.
Començaré parlant de l’hostal, molt proper al centre de la ciutat. Cuinàvem pràcticament cada dia en dues cuines exteriors i menjàvem en dues taules allargades també a l’aire lliure. A més, teníem dues sales d’estar molt agradables a dins, amb sofàs i taules. Conviure en un hostal significa que la gent va canviant constantment: algunes persones es queden dos dies, altres cinc, altres dues setmanes, etc., i el fet de compartir totes aquestes zones, implicava parlar i conèixer gent nova constantment. Persones provinents de països de tot el món, cadascuna amb uns objectius, idees i històries a explicar completament diferents i, en tots els casos, molt interessants. M’he trobat amb tot tipus de situacions: he parlat, he jugat a jocs de taula i he mirat pel·lícules amb persones que acabava de conèixer el mateix dia. Molts dels viatgers que vaig conèixer a l’hostal fins i tot s’apuntaven a excursions o a sortir de festa amb els voluntaris.

Ara toca parlar dels voluntaris. Vaig coincidir amb persones que tenien ganes d’aprofitar aquests dos mesos, passar-ho bé i treballar quan tocava. Puc dir el mateix que he dit de la gent que coneixíem a l’hostal. He viscut moltíssimes experiències amb ells i elles i n’he après molt. Croàcia està envoltada de molts països. Vam aprofitar per fer viatges cada cap de setmana i tota l’última setmana vam explorar la costa de Croàcia. Vam visitar junts Zagreb, però també Liubliana, Budapest, Zadar, Split…

Zagreb és una ciutat molt maca i senzilla, té molta vegetació ben cuidada, diversos parcs públics i llacs. A més, constantment hi ha esdeveniments a la ciutat (festivals, concerts…). A Croàcia és molt típic menjar el Börek i l’Štrukli, ho recomano.
També és molt interessant i impactant conèixer una mica la història de la guerra que va tenir lloc en aquests països fa molt poc temps. Conèixer l’opinió de persones locals o fer un War Tour fa posar-se una mica en situació.
Finalment, parlaré de l’ONG OAZA. Les persones que ens van portar eren molt agradables i les activitats eren molt interessants, però tot no pot ser bo: considero que no es van assolir les expectatives que teníem. Durant els dos mesos, el temps meteorològic no va ser el normal d’aquesta època de l’any, va ploure molt. Això va comportar poder invertir molt menys temps en jardineria i, com que l’organització no tenia un pla B, durant molts dies la feina a realitzar era menys concreta.
A més, a l’inici del voluntariat ens havien promès xerrades, tallers i classes sobre molts temes (orientació del nostre futur, vegetarianisme, el medi ambient, el croat…), però al final no es van realitzar, o menys del que s’havia promès. Per sort, les mancances de l’organització les va suplir l’energia dels voluntaris.

CONSELLS:
– Si pretens participar en un voluntariat, recomano organitzar-ho amb bastant de temps d’antelació, i utilitzar tant la pàgina web European Youth Portal, com els webs d’entitats d’enviament com a primeres alternatives.
– Considerar un ventall prou ampli de temàtiques de voluntariat per no tancar-se portes, i tingues molta paciència. No sempre és fàcil que t’escullin i tots els voluntariats poden ser interessants.
– No esperar que tot surti perfecte. Com tot a la vida res és perfecte i sortir de la zona de confort sempre implica dificultats. Al final aprendràs molt i tindràs un molt bon record de l’experiència.
– Recomanaria posar-se en contacte amb un voluntari d’aquí que ja hagi realitzat el mateix voluntariat en una altra època. És ideal que algú t’expliqui la seva experiència. Una bona manera és demanar un contacte a l’entitat d’enviament que t’ajuda.
Si tornés al passat, triaria aquest voluntariat un altre cop per tot el que he viscut i he après, sense oblidar que s’ha de viatjar amb una mentalitat oberta i cal estar preparat per als imprevistos