Fent un Erasmus a Londres i treballant com a entrenador de futbol

ORIOL MESTRES Erasmus a Londres

Farà uns tres anys em trobava completament perdut després de canviar dues vegades de carrera i sentint que no tenia un objectiu clar cap on volia anar. Si llavors m’haguessin explicat tot el que vindria després, no m’ho hagués cregut.

Crec que és important contextualitzar d’on venia personalment per entendre fins a quin punt a vegades les expectatives juguen un rol determinant a les nostres vides. Veiem gent fent coses al nostre voltant creient que no serem capaços o que tot això no és per nosaltres, que queda fora de les nostres possibilitats. Això és el que pensava jo de Londres.
Quan vaig escollir la opció ho feia amb el convenciment de que, potser per nota, potser pel què significa Londres, o potser per les tonteries que tots plegats duem al cap, no em tocaria pas. A dia d’avui, un cop ja he tornat, segueixo sense fer-me’n creus de tot el que he viscut aquests últims mesos.

Donaré per fet que tot aquell que pugui arribar a llegir això coneix què és un Erasmus, fins i tot, donaré per fet que tothom té una idea molt semblant al cap del model de vida que porta un Erasmus, i no cal entrar massa en detalls. Després del viscut, puc dir que Londres és un lloc peculiar per fer un Erasmus; La ciutat té una sèrie d’inconvenients que ho compliquen una miqueta tot plegat. Els principals són que Londres és molt car i molt gran, però és Londres i això ho compensa tot. La meva universitat va ser la City, University of London, universitat molt cèntrica, fet que m’obligava a buscar lloc molt proper al centre i això comportava una sèrie de dificultats. Més enllà d’eines més aviat tècniques per cercar llocs on poder estar —que qualsevol cercador d’internet et podrà apropar —, el que us diria per experiència és; exploreu totes les vies, no només pel tema pis, sinó per tot allò que vulgueu cercar. Mai refuseu veure-us amb algú que hagi viscut allà o que tingui algun conegut fent vida a la ciutat (tots tenim l’amic de l’amic que està treballant o estudiant per aquella zona, és al·lucinant!). Durant el temps que he estat d’Erasmus també he estat jugant a futbol com a jugador amb un equip que vaig trobar gràcies a Facebook i a posar-me en contacte amb l’entrenador de l’equip. També vaig poder treballar com a entrenador de futbol per una acadèmia de Futbol la qual gràcies a passar uns tryouts vaig poder-m’hi quedar durant tota la meva estada com a entrenador de la plantilla. I Londres té això també, que durant tota l’estada tens la sensació que la ciutat rabosa oportunitats. Hi són per tot arreu, de l’àmbit que vulguis, del lloc del món que busquis i amb gent que ve de tots els llocs més inhòspits que un es pugui imaginar. La riquesa cultural i la constant sensació que estàs a un dels centres del món t’envaeixen el cos durant tota l’estada.

El fet d’estar d’Erasmus et dona una certa llibertat per tenir més temps per perdre’t, descobrir la ciutat, permetre’t fer algun viatge i estar a un entorn universitari que t’ajuda a descobrir i fer-te amb gent de tot el món. Poder gaudir de les visites de la família i els amics a un entorn com Londres que t’acabes fent teu es indescriptible, i la satisfacció personal de veure’t immers a un entorn així és indescriptible. Londres dificulta una vida Erasmus corrent (el fet de anar fer una simple cervesa per exemple, pot ser tota una travessia amb un pressupost Erasmus), però tot ho compensa amb altres coses, essent el fet que a nivell curricular Londres pot sonar millor que moltes altres ciutats, i això sempre dona una profunditat o un recorregut més ampli a la pròpia experiència Erasmus.

Tinc la sensació que viure a Londres és molt diferent de visitar-la, imagino que com qualsevol lloc, però el fet que sigui una ciutat tant coneguda i tant propera a nosaltres, tenim una imatge al cap quan hi pensem i ens venen sempre les mateixes coses al cap. Jo recordaré Londres per un canal, a l’estil Amsterdam. Per un parc i una posta de sol que es colava entre els arbres. Ho recordaré per un mercat a prop de casa que tenia la fruita a bon preu, per un camp de futbol on després era un merder treure el fang de la roba i per un cafè al Pret i jugar a anar cada dia a un lloc diferent per descobrir Londres. És aquesta la essència que m’enduc. Què de totes les coses grans, impressionants, de quedar-se bocabadat que té Londres, al final em quedo amb la rutina del dia a dia que allà he pogut fer, com tots aquells que durant l’estada m’he creuat, i que cadascú te la seva versió de Londres.

Si m’agradaria ajudar en alguna cosa, més enllà d’apropar a tots aquells qui vulguin i que pugui ajudar en tema FAQS de Londres, és sobretot convèncer a la gent a que es llenci, a que es tregui del cap la sensació de que hi ha models de vida que no son per nosaltres, que estan reservats per altres tipus de gent. Marxes a buscar respostes i tornes amb més preguntes, però sabent que mica en mica aquestes preguntes es van acostant cap a les que creiem que són les que ens fa feliços cercar. Vivim amb una constant inseguretat i amb una sensació d’incertesa, que mai desapareix, i la millor manera de lidiar-hi, es aprendre a conviure-hi. Marxeu, caieu, aixequeu-vos i tornem-hi, que al final la vida fa moltíssimes voltes, i les voltes donen molta vida.