9 mesos d’Erasmus a Polònia, moltes experiències, bons records i aprenentatges

LAIA CASADESÚS GRAU EN MEDICINA

Vaig estar 9 mesos vivint i estudiant el 4t any de la carrera a Polònia, amb el programa Erasmus que m’oferia la meva universitat. I què se m’hi havia perdut a Polònia? Res. Em van donar l’oportunitat i, sent-vos sincera, vaig dir que sí sense pensar gaire en les conseqüències de la decisió. I quina decisió!

Jo al canal de Gdansk durant la meva última setmana de l’Erasmus.

En el meu cas no vaig “rodar món”. En comptes de “rodar” vaig romandre en aquest país la major part dels 9 mesos. Això em va permetre fer una nova llar i conèixer a fons una societat molt diferent a la nostra. La meva nova llar va ser una residència d’estudiants de diferent nacionalitat: hi havia gent de Portugal, d’Itàlia, de França, d’Alemanya, d’Orient mig i de Suècia. Les instal·lacions eren molt antigues, teniem molt poc espai per a cadascú i tot s’havia de compartir. El resultat va ser adonar-me de la variabilitat de les persones i aprendre molt sobre flexibilitat i convivència. Una lliçó de vida!

El procés inicial, que moltes vegades ve acompanyat de por i inseguretat, per si faràs amics, et trobaràs còmode, si seràs capaç d’encaixar, d’expressar-te en una altra llengua… és molt gratificant un cop te n’adones que ho has aconseguit. Molt. En el meu cas, vaig viure aquestes experiències amb una molt bona amiga, i potser ho va fer una mica més fàcil. De totes maneres, en vam passar de tots colors!

Amb companys de classe a l’Hospital Universitari de Gdansk.

Tot i que vam estar la major part del temps a la petita ciutat de Gdansk (al nord de Polònia), haig de dir que també vam “rodar” una mica per Europa. Per un costat, és un país barat, que ens va permetre fer molts viatges en tren o bus i conèixer el territori polonès en la seva integritat. I per altre costat, vam aprofitar que estàvem al mig d’Europa per visitar altres països, sempre acompanyades dels amics que havíem fet a Gdansk. I és que després de tot, amb el que em quedo és amb la gent que m’acompanyava, l’únic que fèiem era canviar d’escenari.

Amb amics de la residència a la platja de Sopot. (Gdanks, Sopot i Gdynia són 3 ciutats una al costat de l’altre, que formen un conglomerat anomenat Triciutat)

Si t’estàs plantejant marxar pot ser que al principi et faci mandra tot el muntatge inicial: que si buscar i contrastar informació, que si demanar opinions, que si certificats, que si no saps per on tirar… però et puc assegurar que l’experiència de marxar et compensarà (i de sobres) tots els mal de caps previs a la partida.
I deixant pel final el més important… resumeixo en dues frases per què m’ha servit a mi marxar un temps:
1: Et trobes davant de situacions que no t’hi haguessis trobat quedant-te on sempre, i això et fa créixer.
2: Quan vaig tornar em vaig adonar que havia creat una nova perspectiva: podem tenir uns orígens i unes arrels que ens venen de naixement però sempre pots plantar alguna llavor en un altre racó del món on t’hi sentis a gust i, potser, deixar-hi créixer arrels.