Un mes de formació a Shanghai, molts aprenentatges i un gir important per la meva vida

SANDRA GARRIGA GRAU EN FISIOTERÀPIA

A finals de l’any 2016 vaig començar a descobrir una nova cultura i una nova manera d’entendre la vida fent els estudis de medicina tradicional xinesa a Barcelona. Després de 4 anys immergint-me en la seva filosofia i en les seves bases sobre l’energia del cos humà, em mirava amb anhel les persones que podien anar a fer les pràctiques als hospitals de Xina.
Jo actualment sóc autònoma i tinc un centre de fisioteràpia i no podia fer-me càrrec del cost de les pràctiques.

Per sorpresa meva a principis de l’any passat van sortir unes beques de formació, a la Universitat de Medicina Tradicional Xinesa de Shanghai, que oferien un “Short term” durant un mes per tal de profunditzar en la cultura i la medicina xinesa. En aquell moment vaig pensar que seria impossible que jo pogués rebre tal beca, però com que ja tenia el no, vaig decidir presentar-me igualment. En qüestió d’un mes vaig rebre una trucada que em va capgirar la meva vida, m’havien concedit la beca.

Descobrint la ciutat

Sense adonar-me va arribar el dia que havia d’agafar el vol cap a Shanghai. Vaig aterrar tres dies abans que comencés el curs i sense haver fet mai cap viatge jo sola, vaig decidir agafar el metro i descobrir que em deparava la ciutat.

Actualment jo visc a Riudellots de la Selva i per mi arribar a una ciutat, on hi havia tants milions d’habitants, va ser molt impactant. Mai havia vist uns gratacels tan grans, multitud de gent pel carrer, tot molt massificat, però això sí, sempre hi havia un costat del carrer on la gent anava i per l’altre, la gent tornava. Em vaig quedar impactada.

A mesura que anaven passant els dies i anava fent la formació, quan sortíem de la universitat, juntament amb els companys que vaig conèixer a classe, anàvem al centre de la ciutat per descobrir racons nous, provar menjars diferents, descobrir la religió que tenen, els temples, els parcs i fins i tot els petits poblets que hi ha a les rodalies.

Amb els meus companys i companyes de la formació

Va ser una experiència plena de contrastos; de grans gratacels a camps d’arròs o plantacions de té, de petits pobles rodejats d’aigua a carreteres amb encreuaments de quatre o cinc carrils de cotxes (que per més que tinguessis el semàfor en verd, no volia dir que podies a travessar amb tota seguretat), i tot això amb 30 min de diferència en metro.
El mes va passar volant, però les experiències que em vaig emportar d’aquest viatge encara són presents durant el meu dia a dia, tanco els ulls i torno en aquells moments de descobriments, de felicitat, de fascinació, l’auto-descobriment en un món com “paral·lel” al meu i que no té res a veure amb allà on visc, de conèixer la gent fantàstica que vaig tenir ocasió que compartissin amb mi aquest viatge…
Estic enamorada d’aquest país, d’aquesta cultura, d’aquesta medicina i tinc unes ganes immenses de poder tornar a fer un viatge com el que vaig fer i anar a altres racons màgics que m’han quedat per descobrir. Aquesta experiència m’ha canviat la meva forma de ser, de veure la vida i estic molt agraïda.

Recomano a tothom viure una experiència així: “viatja, viatja tant com puguis perquè els diners es poden recuperar però el temps no”.