Nou mesos d’Erasmus, nou mesos d’aprenentatge constant

Guillem Canaleta Graduat en Ciències Ambientals, Màster en Canvi Ambiental

La majoria de vegades, abans de marxar, tens clar el que busques, però no t’esperes, ni de bon tros, el que et trobaràs. Jo volia marxar a Praga d’Erasmus perquè tenia una vida molt monòtona, buscava el típic que es busca quan marxes a un lloc nou per decisió pròpia; un canvi d’aires, aprendre a ser més autònom, conèixer idiomes, conèixer gent nova, etc. Marxes amb unes expectatives, però mai assoleixes l’esperat, o bé es queda curt, o bé les superes. El meu viatge de nou mesos a República Txeca, va significar moltes coses. Va ser un aprenentatge constant, tant a nivell acadèmic com a nivell personal. Crec que és molt important aprofitar l’oportunitat de tenir una experiència a l’estranger, sigui la que sigui, per tal d’aprendre a superar els diferents reptes que se’t plantegen durant el dia a dia a un lloc en el que tot és nou per a tu.

Poder conèixer a moltes persones de lloc tant diferents no només em va permetre augmentar el meu capital social, sinó que també em va apropar i vaig poder endinsar- me a unes cultures i maneres de fer desconegudes per a mi. Això em va permetre obtenir valors com empatia, tolerància i adaptació a les maneres de ser d’altres persones. Escollir República Txeca de país de destí va ser tenir un valor afegit, ja que, al ser el cor d’Europa, em va permetre viatjar per diferents països a un preu molt econòmic. Vaig poder visitar Polònia, Alemanya, i Hongria, fent alguna paradeta, de tant en tant, a diferents pobles i ciutats amb encant de República Txeca, sempre amb autobús o tren.

El sistema monetari del país també em va permetre tenir moltes experiències, a l’hora de realitzar la compra i pagar el lloguer de l’habitació, sempre em sorprenia l’econòmic que arribava a ser. Això era molt positiu, i no només pel simple fet de gastar poc, sinó perquè em permetia estalviar per tal de poder-me moure per la ciutat i realitzar diferents activitats i excursions, podent així gaudir al mateix moment que aprendre coses noves constantment. Un apunt molt important pels amants de la cervesa és que allà, mig litre de cervesa, costa menys d’un euro, a part de ser molt bona i trobar-ne de molts tipus. Menjar a restaurants, en general, també és molt econòmic, això sí, has de saber trobar-los, hi ha el típics que intenten captar turistes per tal de treure’n més benefici. El menjar és molt bo, és molt recomanable provar el goulash, tant en forma de sopa, com amb carn. I el dolç típic, tot i que és robat d’Hongria, és el Trdlnik, un
imprescindible a provar si viatge a algun país com República Txeca, Polònia o Hongria. Gràcies a la monotonia del meu dia a dia a Catalunya, vaig fer el pas de marxar sol a un país desconegut, i això em va obrir molts camins, donant-me així, tot i que en aquell moment no ho sabia, moltes oportunitats al futur. A la meva feina actual viatjo molt, i l’experiència de nou mesos “sol” a Praga em va permetre créixer i adquirir els coneixements ja comentats per tal de, en un futur, llençar-me a la piscina i poder acceptar sense cap tipis de por, una experiència laboral en la qual viatjo molt, ja que ja tenia una vivència, i llarga, en aquest sentit. Un aprenentatge que també valoro molt, és el de la llengua, vaig millorar molt el meu anglès – a part d’aprendre una mica de txec –. També va ser molt positiu per poder treballar a l’empresa que treballo avui dia, ja que realitzem projectes internacionals i per poder-me comunicar amb tothom, ho he de fer en anglès.
Finalment, el més bonic que vaig aprendre no va ser teòric, ni a la universitat, ni un dia en concret, sinó que va ser amb el dia a dia, vaig créixer com a persona.

Em vaig poder conèixer a mi mateix, vaig conèixer a en Guillem independent, un jo que desconeixia, que era individual, però que la meva individualitat es suma a una col·lectivitat de jos diferents els uns als altres, i que només hi ha la possibilitat de sumar, quan et coneixes i saps anar més enllà del jo. Vaig aprendre a valorar petits moments que fins llavors desconeixia i que, tot i trobar a faltar als familiars, amics i parella i estar lluny de casa, pots conèixer a gent que t’omple el buit (només físic) de qui trobes a faltar. Vaig aprendre que la distància separa cossos, però no cors.