Participant d’un voluntariat amb el Cos Europeu a Turquia relacionat amb el medi ambient

CLARA AIRAUDO BATXILLERAT HUMANÍSTIC

Quan vaig acabar la selectivitat, vaig decidir no inscriure’m a cap carrera universitària. Sabia que en un futur volia estudiar però també tenia ganes de prendre’m un temps per aprendre d’una manera diferent, fora de l’àmbit acadèmic. Pel meu cap rondaven diverses opcions, com ara treballar, fer d’Au Pair, treballar a l’estranger, etc. Cap d’elles acabava de satisfer les meves expectatives o bé em semblaven difícils de realitzar.
Aleshores vaig descobrir L’Estació Espai Jove i el seu Servei de Mobilitat Internacional. Allà vaig conèixer la Naila, qui em va parlar de les estades a l’estranger a través d’Erasmus+, el portal European Solidarity Corps i els voluntariats que s’hi oferien. Jo desconeixia aquesta oportunitat i, fins aleshores, la meva expectativa sobre els voluntariats era diferent.
La Naila també em va contactar amb una altra noia que havia participat en un voluntariat recentment. Ella em va explicar la seva experiència i em va aclarir molts dels meus dubtes. Crec que abans de començar una aventura així, serveix de molta ajuda parlar amb algú que l’ha viscut fa poc.
Després de contactar amb vàries organitzacions d’acollida, vaig parlar amb l’organització d’enviament d’aquí. A través d’ells vaig confirmar la meva estada al voluntariat sobre les tortugues marines a Turquia. Des d’un principi aquesta no havia estat la primera opció, de fet va ser poc esperada, però va esdevenir la definitiva. I és que difícilment des d’un bon principi sabràs on acabaràs anant.

Recollint plàstic i brossa de la platja

Pocs dies després ja em trobava a la costa del sud de Turquia acompanyada per una colla de joves desconeguts d’arreu d’Europa. Els voluntaris proveníem d’Itàlia, Luxemburg, França, República Txeca, Brasil, Ucraïna, Rússia i Espanya. Ben aviat ens vam avenir molt bé i vam anar agafant confiança entre nosaltres. Les persones de l’organització ens van acollir amb molt de gust i poc a poc vam anar aprenent com viure a l’estil turc.
Durant la setmana ens dedicàvem a recollir plàstic de la platja en que vivíem per tal de protegir l’hàbitat de les tortugues marines, on pondrien els ous posteriorment. Poc després, vam començar a visitar escoles i instituts, on creàvem consciència sobre el canvi climàtic, sobre l’impacte de l’humà en el medi ambient i com protegir-lo. Pels més grans, als instituts, organitzàvem xerrades i presentacions i, pels més petits, a les escoles, fèiem representacions teatrals basades en el mateix tema. A més, un cop per setmana assistíem a classes de turc al nostre propi apartament, impartides per una de les integrants de la organització.

Gaudint d’una de les tantes espectaculars postes de sol

També vam tenir l’oportunitat de viatjar per Turquia, veure paisatges impressionants i conèixer altres zones del país. Tot això tastant boníssims menjars propis de la regió i de cada territori concret.
Aquest voluntariat no només em va servir per prendre consciència sobre el medi ambient i el perill que suposa contaminar-lo tant pels animals com pels humans, descobrir la vida i el cicle de les tortugues marines. El fet de conviure amb gent provinent d’altres països, cultures i estils de vida diferents, en un país estranger, també va suposar una experiència de coneixement personal, de sortir de la zona de confort, obrir la ment a noves coses, créixer, i un munt de tòpics que no deixen de ser certs i que, probablement, per això ho són.