Per què trencar amb els itineraris educatius normatius?

Miquel Casacuberta Grau en Geografia

Per què he de fer el Batxillerat? Per què he d’anar a la universitat? Trobaré feina si només vaig a la universitat? És de “tontos” fer una formació professional i no anar a la universitat? Sóc inútil si he tret males notes al Batxillerat? Totes aquestes preguntes, me les he fet en algun moment…

Vivim en una societat que sembla que ens obligui (per poder estar ben integrats) a que després de l’ESO, s’hagi de fer el Batxillerat i la selectivitat, per després anar a la universitat i fer un màster i després un doctorand i… ja, quan tinguis cent cinquanta anys, potser seràs algú qualificat per anar a treballar.

<<Ni se t’acudeixi no fer el Batxillerat i/o fer una formació professional… seràs el “tonto” / la “tonta” de la família!>> És una frase que totes podem haver sentit o pensat en algun moment…

Quan va començar la crisi econòmica de 2008 recordo fer 4t d’ESO i la societat em va inculcar que si no feia el Batxillerat i després anava a la universitat, no podria trobar feina. Ni sabia que existien “formacions professionals”! Després ja al Batxillerat vaig saber-ho, però allà només hi accedien els que no eren “intel·ligents” i, per seguir encaixant amb el que s’esperava de mi, vaig continuar amb els estudis de Batxillerat per després accedir a la universitat i estudiar d’allò que m’agradava: Geografia.

Feia exactament tot el que la societat deia que havia de fer: any per any a la universitat i ja estava pensant en quin màster volia fer… ep! De suspendre moltes assignatures al Batxillerat i aprovar la selectivitat de manera justeta, a la universitat com que estudiava allò que m’agradava i volia fer i dedicar-m’hi en un futur, la motivació en els estudis universitaris anaven cada dia en augment i treia molt bones notes (auto-aplaudiment). Del “tonto” de la família a la alegria i les felicitacions!

Malauradament, en aquell moment no sabia RES del que escriuria a continuació:

No sabia de l’existència de L’Estació Espai Jove i que allà oferien orientació per la gent jove… allà vaig saber, GRÀCIES ESTACIÓ ESPAI JOVE, que existeixen una cosa que són els “INTERCANVIS JUVENILS” que és un programa Erasmus+ no universitari que et permet participar durant una o dues setmanes amb altres joves d’altres països d’arreu d’Europa!

Per què des del sistema educatiu no ens expliquen que existeixen aquests “INTERCANVIS JUVENILS”?! Per què no ens informen, que “Erasmus+” no només és d’àmbit universitari sinó que també hi ha altres maneres de viure experiències a l’estranger, a nivell de l’educació no formal?!

VOLEU, VIATGEU, FEU INTERCANVIS JUVENILS!!! Vaig aprendre més anglès en una setmana en el primer intercanvi juvenil que en tota la formació escolar rebuda fins al moment… De parlar 0 anglès, a estar quasi tot el dia en contacte amb els diferents companys i companyes que he conegut durant els 5 intercanvis juvenils que he fet, o en anglès “Youth Exchange” (per quedar culte, jo ara): Girona, Sabadell, Letònia, Budapest i un altre cop a Sabadell.

Durant el primer intercanvi, per exemple, vaig saber de l’existència de la figura del “monitor del lleure per a infants i adolescents”… Per què no ens ensenyen en l’escola que podem ser monitors/es?

Va ser durant el meu quart intercanvi juvenil a Budapest que vaig tenir coneixement de què volia dir el “SERVEI DE VOLUNTARIAT EUROPEU” (tot i que ara es diu COS EUROPEU DE SOLIDARITAT). Ràpidament, després vaig demanar TOTA la informació i tot el que havia der fer per fer-ne un a l’Espai Jove… i aquí em teniu: a Alemanya fent una formació professional per ajudar a les persones amb discapacitats en el seu dia a dia. Amb un mes fent el voluntariat em vaig adonar que volia dedicar-m’hi i volia ajudar a les persones que de debò necessiten ajuda… I en acabar l’any de voluntariat vaig començar la formació professional de tres anys: Tècnic d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. M’encanta ajudar als demés! Per molt que sigui l’estranger de la classe, amb pitjor coneixements lingüístics alemanys, les meves notes són millors que les dels propis alemanys (mitjana de notable)!

Per acabar, només us vull dir que: VIATGEU, FEU INTERCANVIS JUVENILS, FEU UN COS DE VOLUNTARIAT!!! ESTUDIEU EL QUÈ VOLEU SENSE DEIXAR-VOS INFLUENCÏAR PER PREJUDICIS!! NO ET MENYSPREÏS!! DESCOBREIX, CONEIX EL TEU POBLE, CONEIX EUROPA! AGAFA UN AVIÓ I VES-TE’N!!! (i ho

dic jo, que tinc pànic a volar i ja he perdut el compte!)

VES A DESCOBRIR MÓN!! Els coneixements  professionals, acadèmics i personals que m’han donat els voluntariats i aquests intercanvis juvenils, no me’ls traurà ningú!

GRÀCIES ESTACIÓ ESPAI JOVE!!