Pràctiques de professora de català a Venècia

Ariadna Carbó Molven 0 Comentaris

Em dic Ariadna i tinc 25 anys (24 anys quan vaig fer aquest viatge). Estava cursant a la UdG el màster d’Ensenyament d’espanyol i de català com a segones llengües1, és a dir, un màster que hi ha per aprendre a ensenyar llengua a les persones que tenen altres llengües maternes. Per tant hi ha dos possibles àmbits de treball:

  • 1- ensenyar català en zona catalanoparlant per a persones migrades; o bé
    2- ensenyar català a l’estranger, que bàsicament serà en universitats.

El màster inclou pràctiques, llavors vaig haver de decidir si les volia fer aquí o a l’estranger. D’entrada les volia fer aquí, perquè m’interessa més aquest àmbit de treball, però després de rumiar-m’ho vaig decidir aprofitar l’oportunitat que tenia i anar-me’n fora. Per les pràctiques de català cal mirar a on hi ha lectorats de català (el «lector» és la figura d’un país que va a un altre per estendre-hi la pròpia cultura, fent classes de llengua, etc. Tots els lectorats de català que hi ha al món es gestionen a partir d’una institució catalana que es diu Institut Ramon Llull).

El cas és que vaig mirar a on hi havia lectorats i em vaig interessar per anar a Croàcia. Vam comprovar si era possible i va resultar que no. Llavors vaig mirar per anar-me’n a Portugal, però també en vaig rebre una resposta negativa. Finalment (i tampoc sense haver-m’ho rumiat gaire) vaig proposar Venècia i em van acceptar. Ja tenia lloc!

Vaig fer-me l’assegurança i altres tràmits que m’exigia la universitat per poder demanar la beca Erasmus + for traineeships, i va arribar el dia de marxar.

Des de feia uns mesos havia començat a mirar habitacions per internet (és molt molt recomanable buscar amb temps), així que ja tenia habitació. Vaig arribar a Venècia, vaig trobar-me amb la noia que deixava la seva habitació i em va donar les claus, així que ja em vaig poder instal·lar.

Els primers dies eren de coneixement del lloc: conèixer els carrers, on era la universitat, fer tràmits (comprar una targeta pel mòbil, fer-me el carnet del transport públic, etc.). Vaig conèixer el professor que seria el meu mentor, vam establir quines tasques faria durant la meva estada, em va fer recomanacions sobre què visitar. Però, com és normal, els primers dies sola en un lloc on no coneixes quasi ningú et qüestiones si has pres la decisió encertada. El primer dissabte em vaig apuntar a una sortida que feien per visitar unes illes des de l’associació d’estudiants d’Erasmus (la ESN) i aquell dia vaig conèixer molts dels que serien els meus amics.

Van anar passant els dies, anava fent tasques a la universitat, quedava amb aquests amics, i la sensació de no saber si feia el correcte va anar quedant de mica en mica enrere. Van venir alguns amics a veure’m, anava a visitar altres llocs i ciutats així que en tenia l’ocasió i entre ocupació i ocupació van passar els tres mesos de pràctiques.

Quan vaig acabar les pràctiques, encara m’hi vaig estar unes setmanes més per aprofitar per visitar i fer coses amb els amics, i després d’uns mesos m’he retrobat amb molts d’ells. Per tant els amics que hi facis allà (encara que hi estiguis poc temps) poden durar molts anys.

Itàlia és un país molt semblant al nostre, o sigui que no hi va haver cap diferència/dificultat cultural, i, encara que havia estudiat un any d’italià feia temps (per tant que el tenia molt rovellat) parlant català i espanyol és fàcil d’entendre i aprendre l’italià. Estant allà no vaig anar a cap classe d’italià, allò que vaig aprendre va ser parlant i vivint allà. Tot i així, si hi ha l’oportunitat considero ideal poder assistir a classes de llengua (el millor camí per aprendre inclou els dos aspectes, viure en una llengua i estudiar-la).

Després de l’experiència d’estar allà, puc dir que el que hi he après (a part de l’aspecte professional) és el fet de saber ser autosuficient i de conèixer’s a un mateix. Hi hauran moments complicats, però també moments feliços, al final és qüestió de saber crear el teu espai i el teu cercle de gent.
També has de saber que segurament patiràs la «síndrome Post-Erasmus». Bàsicament igual com quan vas arribar al lloc nou pensaràs: «He fet bé?» quan tornis a casa pensaràs: «Què hi faig aquí?», perquè hauran sigut uns mesos amb moltes coses noves, i sempre costa tornar a la rutina de casa. Però bé, és només qüestió de temps habituar-se allà a on estàs.

Consell final:

L’experiència d’estar en un altre país és inoblidable, gaudeix-ho tant com puguis, però no t’amarguis perquè no serà perfecte (com és natural, no deixa de ser un episodi de la teva vida i la vida no és perfecta) i tampoc no l’idealitzis un cop l’hagis passat (no et posis traves per gaudir del present).

Recomanacions:

  • Aprofitar per veure tot allò que puguis.
  • Estudiar la llengua en la qual estàs vivint.
  • Conèixer gent (pot ser útil participar en les activitats pels Erasmus, buscar pàgines de Facebook tipus «Catalans a X lloc», contactar amb gent per la pàgina web «Couchsurfing», etc).
  • (a nivell més tècnic) No badar si has de fer tràmits.

Ariadna
Salt, 9 de juny de 2017

1 Dins el màster hi ha l’itinerari de català i el d’espanyol, com que jo vaig fer l’itinerari de català, parlaré d’aquest.