Viure i treballar a Oxford, amb la companyia de la meva gosseta

MERITXELL FERRER GRAU EN BIOTECNOLOGIA

Hola Rodamons!
Sé que molts dels que esteu llegint això ara mateix us heu plantejat marxar a treballar al Regne Unit, deixeu-me que us digui una cosa: ENDAVANT! De veritat que és una experiència que sobretot a l’inici pot semblar que et desborda però no canviaria ni un dels moments que he viscut i encara em queda per viure aquí! (i si us sentiu desbordats sempre podeu anar a demanar consell al centre jove, que són, amb la mà al cor, una passada).
La meva aventura va començar a l’inici del 2019 (o potser ja portava pensant en aquest canvi molt abans) però el 2019 vaig decidir posar fil a l’agulla i començar a plantejar com volia començar aquesta aventura, ja que tenia molt clar que abans de marxar necessitava tenir 3 coses clares: On treballaria, com viuria i sobretot com portar la meva gosseta amb mi.

Una de les coses que més m’agrada d’Oxford, és la quantitat de zones verdes per poder passejar.

Així que, primer de tot, em vaig posar a buscar feina. Sobretot a l’inici tot sembla que sobrepassa les teves capacitat, internet està ple d’informació, però el més important de tot és no desesperar-se i centrar-se exactament en el què s’està buscant. El que em va ajudar molt a trobar la meva feina va ser començar a buscar per associacions relacionades amb el meu camp de treball, des de les seves pàgines web sempre hi ha ofertes o links on trobar ofertes. Un cop seleccionades les ofertes és tot qüestió de fer una bona carta de presentació i un CV, em vaig passar moltes hores buscant per diferents llocs webs fins a trobar com volia encarar-ho tot.
El següent pas és l’entrevista, actualment hi ha molts llocs que fan directament entrevistes per Skype i això ajuda a no haver-se de desplaçar i poder fer l’entrevista des d’un lloc conegut com pot ser el menjador de casa teva! Sobretot, hi ha moltíssimes preguntes bàsiques que surten a totes les entrevistes, prepara-les i això et dóna la seguretat necessària per “bordar” l’entrevista. El que també em va ajudar molt a mi va ser poder anar a L’Estació Espai Jove a poder escoltar altres testimonis i agafar idees (no perdeu de vista la seva web i les xerrades que organitzen!). AH! El més important de tot és no desanimar-se, potser hauràs de fer moltes entrevistes fins a trobar la feina que necessites, però no et preocupis, que tot arriba!
Un cop sabia on treballaria em vaig posar a buscar lloc on viure. Actualment hi ha moltes pàgines web, però la que em va ajudar més a mi va ser Spare room (tenen App i un piló de filtres per poder reduir i trobar el lloc ideal per viure!). L’ideal és poder anar al lloc on vols viure i fer les entrevistes cara a cara, per veure les habitacions (sobretot aquí a UK on tot està cobert de moqueta, us recomano donar-hi un cop d’ull abans de dir que sí). Tot i això jo després de moltes entrevistes presencials no vaig trobar cap lloc on viure i al final vaig acabar fent tour per la casa on visc per trucada de Whatsapp!

Passaport per animals de companyia.

Un cop ho vaig tenir tot lligat l’únic que faltava era trobar la manera de portar a la meva companya peluda amb mi. La majoria d’informació me la va donar la meva veterinària de confiança! Sabíeu que els animals tenen passaport com nosaltres? La primera vegada que m’ho van dir vaig quedar-me de pedra. En realitat es tracta de demanar al consolat espanyol del país on vulguis anar quins són els requisits per poder portar un animal de companyia, normalment són vacunes i desparasitant certes hores o setmanes abans de marxar de viatge. Per poder viatjar amb la gosseta, va ser tot un altre món més complicat, perquè amb tota la situació del Brèxit era complicadíssim portar-la directament amb un vol (sempre, sempre parleu per telèfon amb atenció al client de cada aerolínia perquè us sorprendríeu de com varia del què posen a la web!). Al final vaig optar per una empresa que es dedica a transportar animals de companyia (Baggage pets), van recollir la meva gosseta de casa els meus pares i la van portar a la porta de casa meva, molt professionals i en cada moment van estar en contacte amb mi per dir-me com estava i fins i tot m’enviaven fotos!

Radcliffe Camera, la biblioteca més famosa d’Oxford.

Tot i que durant tot aquest procés van haver-hi moments de sentir-se que pots amb tot i moments que tot és massa complicat, repetiria cada un dels moments d’aquest viatge. Tothom em deia que estava boja per voler marxar a Anglaterra durant tot el moviment mediàtic del Brèxit. Deixeu que us digui una cosa, sempre hi haurà alguna cosa o altre que sembla que ens hagi de frenar, moltes de les coses que passen a tots els països s’escapen del nostre control, però no deixeu que ningú us digui quan és el millor moment per començar la vostra aventura. Us asseguro que el risc que prendreu valdrà totalment la pena!