Un any de voluntariat europeu a Portugal vivint un munt d’experiències

NARCÍS VILLOLDRE GRAU EN MAGISTERI

Si has arribat fins aquí és perquè en algun moment de la teva vida t’has trobat perduda. Ja t’aviso que el que llegiràs a partir d’ara intentarà aclarir-te motles coses. Tot i això, aquestes aventures acostumen a confondre’t encara més. Però, què som sense la incertesa? Plantejar-te aquests dubtes et transporta a un pis prop de Lisboa durant un any, dos mesos dels quals estaràs en quarantena amb 7 persones de diferents nacionalitats. Pujar a l’avió fet un sac de nervis t’obrirà portes cap a noves cultures i, al mateix temps, et descobrirà parts desconegudes de tu mateixa.
L’any 2019 vaig acabar magisteri. Havia gaudit d’altres experiències de curta i mitjana durada a diferents racons del món. M’agradava la feina d’educador però tenia clar que m’havia d’endinsar en noves maneres d’ensenyar. Tenia ganes d’aprendre fora de la zona de confort.
Encara em queden 4 mesos de voluntariat i mentiria si digués que ha estat fàcil. Després d’unes quantes entrevistes arreu d’Europa, a Lisboa hi vaig trobar el projecte ideal per a mi: 12 mesos treballant en un entorn de risc social, en un país que revifa de la crisi econòmica… El clima atlàntic i les bones temperatures ajuden a l’adaptació, la gent d’aquí t’acull amb els braços oberts i la cultura adopta tota mena de formes que et fan viure constantment en una explosió de colors, naturalesa, gustos i diversitat de tota mena.
Quan entres al Cos de Solidaritat Europeu t’enxarxes amb altre persones amb interessos i motivacions similars. Signes el contracte amb una associació del país d’origen, una altra organització que et rebrà al país d’acollida i la institució en la qual realitzaràs el voluntariat. Però val a dir que estableixes una relació d’amistat i carregada d’emocions amb altres voluntàries. Primer de tot les que seran la teva família al lloc on visquis. L’associació d’acollida s’encarrega de trobar-te un habitatge a tu i a unes quantes més i t’orientarà amb tots els temes burocràtics tan pesats. D’això no te n’hauràs de preocupar massa ja que el projecte contempla aquestes condicions.

Comiat companya de pis

Preocupa’t, això sí, de deixar la ment ben oberta. Estigues predisposada a fer noves amistats, a aprendre nous idiomes, a deixar-te sorprendre i a dur a terme totes les teves habilitats: les innates i les que has anat incorporant els últims anys. Aprens molt de les altres persones però també te n’adones de que dus una motxilla plena de recursos. Sacseja-la. A vegades et preguntaràs si has fet bé de marxar o dubtaràs d’haver triat el que més et convenia. No esperis que tothom t’entengui o et faci fàcil el camí, però creu-me que és ben cert allò de que tornar sempre és la millor part de l’aventura.
Sí. En algun moment tornaràs. Però gaudeix tant de l’experiència com del camí que t’hi porta. Alguns camins seran postes de sol memorables. D’altres estones les passaràs en transports públics amb retard i sense aire condicionat. Un dels millors viatges és el conegut com a: On Arrival Trainning. Sona molt professional així escrit en anglès. Es tracta d’una setmana amb voluntàries d’arreu del país que us reunireu per fer dinàmiques de grup, fer noves amistats, formació sobre el programa Erasmus+…

On Arrival Trainning

Però passem de la formació a la professió. Arremanga’t. En el meu cas, l’experiència amb mainada era ben diversa. Val a dir que no som professionals i no ens contracten com a tal. No obstant, és difícil trobar l’equilibri perfecte entre donar suport i convertir-te en una persona indispensable.
Què es necessita?
Es pot fer amb pocs recursos, amb poca experiència. No hi ha barreres, però si avantatges: com ara et pot ajudar tenir facilitat per adaptar-te, acceptació als canvis, solidaritat o paciència. Conviuràs amb persones de diferents cultures, tradicions, valors…. S’ha de tenir predisposició a donar més que no pas rebre. Tot i que quan has acabat el projecte te n’adones de tot el que has rebut. A vegades en forma material però bàsicament a nivell emocional.
Entre altres coses, aconseguiràs: una bona xarxa de voluntàries per tot Europa, experiència, motivació per a nous projectes, una segona llar, autoconeixement de tu mateixa i a poc a poc aniràs guanyant perspectiva per afrontar la realitat des de diferents punts de vista.
Moltes de les coses que aprenem no les podem veure. No tot es pot resumir en diplomes o currículums vitae. Et serà difícil explicar l’experiència amb paraules. En una de les formacions ho vaig veure clar: a la teva zona de confort tothom pensa del mateix color: groc, per exemple. Quan comencis a viatjar descobriràs altres colors, altres formes de pensar: posem-hi blau. Al principi costarà però t’hi adaptaràs. Llavors el teu cervell pensarà de color verd. El més sorprenent serà que tornaràs a casa, on la gent seguirà pensant de color blau i tindràs una sensació estranya. Serà en aquell moment en què t’adonaràs de que has canviat. Cada color serà un filtre diferent per comprendre la realitat del món que ens envolta. I, de cop i volta, un dia seràs tu qui estigui escrivint aquest text.