Un bitllet d’anada a l’àrea de Recursos Humans

Nouhaila 0 Comentaris

Regne Unit, Anglaterra, Bristol

per Nouhaila – febrer 2016

Em dic Nouhaila i vaig néixer al Marroc. L’any 2000, quan tenia 7 anys, em vaig traslladar a Catalunya, on hi vaig viure fins el febrer de 2016. Sóc una persona que m’agrada aprendre molt, riallera i optimista.

En acabar la universitat vaig trobar feina, però després d’un any vaig decidir viatjar a Anglaterra, concretament a Bristol. Quan vaig tenir clar que volia anar a treballar i millorar l’anglès a Bristol, vaig pensar en el Servei de Mobilitat Internacional de L’Estació Espai Jove, el qual coneixia gràcies a haver assistit a les xerrades que fan cada any a la Universitat de Girona. Vaig conèixer la Naila, que em va ajudar a fer el currículum per començar a buscar feina a Anglaterra. Després d’alguns intents de trobar feina des de Catalunya, vaig creure que si anava cap allà, seria més fàcil trobar-ho tot (feina i allotjament).

Vaig decidir invertir en una escola de llengües internacional que té seu a Bristol. Durant un mes m’oferien un curs d’anglès i també allotjament. Va ser una bona manera d’aclimatar-me al país, ja que va ser aleshores que vaig poder buscar un altre allotjament pel meu compte i un mes més tard vaig trobar feina. El curs era molt intensiu i vaig aprendre molt d’anglès, però també em va servir per conèixer gent de tots llocs. Ara la majoria ja han tornat a casa seva, però encara mantenim el contacte.

La feina de buscar un allotjament i un lloc de treball era important. Tenia estalvis per anar tirant i, per sort, si necessitava suport, la meva família també estava disposada ajudar-me amb el que fos. Crec que això és molt important, ja que et dóna més marge de temps per trobar feina. Pel que fa l’allotjament, en el meu cas era especial, ja que sóc musulmana i havia de trobar una casa compartida només amb noies. Vaig posar-me en contacte amb gent de la comunitat musulmana a Bristol i una persona em va ajudar a trobar una habitació amb els requisits que jo buscava. En general, és important tenir una mica d’estalvis al principi, per poder pagar l’entrada i el primer mes de lloguer. A més, també cal tenir diners per viure en un hostal mentre no es troba una habitació.

Jo volia treballar en alguna àrea de Recursos Humans, ja que era l’àmbit en el que havia treballat abans de marxar. El primer que vaig fer va ser enviar currículums a diferents empreses. Trobar feina així és bastant difícil, per això, després, vaig decidir començar a buscar feina de dependenta també. Aquesta feina la vaig buscar tant per internet com presencialment (entregant currículums). Després de fer tres entrevistes, a principis d’abril, em van agafar en les dues últimes i jo vaig escollir ser dependenta al Primark.

Treballar de dependenta al Primark m’ha permès millorar molt l’anglès, ja que he tingut la sort de treballar amb un equip en el que quasi tots eren nadius. Aquest és punt que m’agradaria destacar: si vas a Anglaterra per aprendre anglès, fes tot el possible per relacionar-te amb anglesos o gent que parla anglès. Al principi, potser cometràs molts errors i se’n riuran a vegades de tu i de la teva pronunciació, però el millor que pots fer es riure tu també dels teus propis errors i continuar aprenent. Aquesta crec que és l’única manera d’aprendre.

Ja fa quasi un any que sóc aquí i puc dir que ara estic treballant al departament de Recursos Humans de la mateixa empresa. Cada dia aprenc coses noves i segueixo millorant l’anglès. Aprofitant la oportunitat de poder explicar la meva experiència, m’agradaria expressar la meva felicitat al poder treballar de cara al públic en un comerç com Primark i poder posar-me el hijab (mocador) i que sigui la cosa més normal del món. Us he de dir que és una de les coses que més m’agrada d’aquest país.

Bristol és una ciutat molt maca. Destacaria el Harbourside, que està al centre de la ciutat, el centre comercial Cabot Circus, el Clifton Suspension Bridge que és molt xulo i el Balloon Fiesta que s’organitza aquí durant el mes d’agost. També m’agraden els seus parcs i el fet que tingui altres ciutats molt interessants a la vora. El transport esta molt bé: puc anar amb autobús o tren a Bath, Exeter, Oxford o Londres.

 

Suspension Bridge

Com ja se sap, aquí sol fer bastanta fred a l’hivern. Els dies amb sol són escassos. La gastronomia de Bristol reflexa la seva multiculturalitat ja que sempre pots menjar plats de diferents països. També puc dir que, en general, la gent és simpàtica i educada.

Viatjar et permet sortir de la “caixa” on has estat tota la vida i veure les coses des d’una altre perspectiva. També és una oportunitat per conèixer-te més a tu mateixa. He après moltes coses, una d’elles és que viatjar i conèixer persones d’altres parts del món (a Anglaterra hi ha gent de totes les nacionalitats) és una oportunitat per desenvolupar idees i creences molt més sòlides. Això és impossible (o molt més difícil) si tota la vida has estat en la teva zona confort. Et dius coses com, “això no ho hagués pogut viure mai estant a casa fent sempre el mateix amb la mateixa gent”.

Jo recomano a tothom que viatgi, sigui per aprendre llengües, treballar o pel simple fet de viatjar. No hi ha res a perdre i hi ha molt a guanyar. També aconsello ser conscient que si vens a un altre país, el més normal és que les coses siguin diferents. Per això s’ha de viatjar sempre amb aquesta idea, ja que per una banda t’estalvia l’actitud de queixa i comparació amb el teu país i, per l’altra, et permet gaudir de la diferencia cultural que hi pot haver.

Per acabar, m’agradaria dir-vos que si decidiu marxar cap a fora, al tornar notareu que hi ha coses que han canviat, però en realitat tot segueix igual, qui ha canviat sou vosaltres.