A finals del 2015, quan estava cursant 3r de pedagogia a la UdG, em van donar l’oportunitat (a mi i onze persones més, de Pedagogia i de Treball Social) de viatjar a Argentina per realitzar les pràctiques de grau durant un mes i mig. La majoria del grup no ens coneixíem, però junts ens vam embarcar a preparar un viatge que seria una de les aventures inoblidables de la nostra vida. La possibilitat de fer aquestes pràctiques va ser gràcies a un professor que teníem, de residència natal al lloc on anàvem a fer les pràctiques, que ens va ajudar en tots els processos que comporta preparar un viatge per realitzar les pràctiques fora. És cert que la part burocràtica de la preparació prèvia a marxar a vegades es fa pesada, però realment ho recordo amb molta alegria i il·lusió.

Va arribar el dia de marxar a Argentina i tots estàvem molt nerviosos, era una sensació d’alegria per marxar, però alhora amb nostàlgia per deixar aquí a la nostra família i amics. Sí, era la primera vegada que estaria tant de temps fora, a un lloc desconegut i amb gent que mai havia compartit més de 24 hores, però estava entusiasmat.
Les primeres impressions quan vam arribar a Argentina van ser molt intenses i diferents. Recordo perfectament quan ens va venir a buscar un cotxe, quan vaig veure la seva manera de conduir, que anaven tres persones a una moto sense casc, entre d’altres, em va semblar molt caòtic, molt diferent a tot el que havia experimentat fins ara. No us enganyaré, em sentia amb certa por, però l’emoció em podia molt més. Cada vegada prenia més consciència de la gran oportunitat que tenia al davant, fer pràctiques fora del meu lloc de residència, veure món i poder enriquir-me de tot el que estava per venir. Durant el primer mes d’estar allà, vam estar molt ben cuidats, acompanyats en tot moment del nostre professor per guiar-nos i ajudar-nos. Les pràctiques estaven relacionades amb la justícia juvenil restaurativa, amb l’objectiu de detectar i ajudar a la reinserció de joves que havien comès delictes sent menors d’edat. Va ser impressionant! Em vaig adonar que, en moltes ocasions, els joves juntament amb la companyia del mediador buscaven i trobaven ells mateixos solucions davant del conflicte.

De les pràctiques vaig aprendre molt i, d’Argentina també. Un mes i mig va donar per molt, vaig viure moments d’alegria, de tristesa, de por, de nostàlgia, de festa, de feina i molts altres moments que sempre recordaré. El que sempre recordaré amb molt d’amor és que aquesta aventura em va permetre conèixer i compartir temps amb la persona que ara mateix és la meva dona, una de les participants del grup de Treball Social, que no ens coneixíem i que al viure 24/7 junts va fer que sorgís l’amor entre nosaltres. Les darreres dues setmanes vam aprofitar per fer turisme i conèixer més a fons Argentina. De fet, ens vam separar en dos grups diferents, uns direcció al sud, els altres cap al nord, però ens vam retrobar a les magnífiques cascades d’Iguazú. Un lloc que ens va enamorar i que és el que em ve el cap quan penso amb les pràctiques, juntament amb quan vaig conèixer la meva companya de vida. La veritat és que una experiència com aquesta o qualsevol que sigui marxar de la zona de confort i viure aventures diferents, la recomano a tothom. Us recomano anar a L’Estació Espai Jove i intentar trobar el viatge que s’ajusti a vosaltres, que segur que us enriquirà molt.