Un projecte de cooperació per afavorir la conservació de Namíbia

Gerard Aliu 0 Comentaris

El sistema educatiu i universitari actual prepara als joves per estar molts anys davant dels llibres i de les pissarres. Acabar el Batxillerat, anar a la universitat, superar un màster i aconseguir el doctorat sembla que sigui la única opció per formar un bon futur. La realitat, per mi i per molts/es companys/es, és un sentiment d’angoixa i pressió. Cada un de nosaltres té caràcters i maneres d’entendre el món diferents i necessitem experiències diferents per créixer com a persones. Per tant, per què no trencar una mica els esquemes?

A països com Alemanya o Anglaterra tenen el costum d’agafar-se un any sabàtic entre Batxillerat i universitat o entre universitat o Màster o, simplement, quan ho necessiten. Certament el món acadèmic, i sobretot el món de la ciència i de la Conservació, és un món altament competitiu, amb gent molt qualificada i preparada per a tot tipus de càrrecs. Aquest fet pressiona als estudiants i sembla que els obligui a seguir pel camí marcat; però també és important guanyar experiència, visitar cultures, conèixer amics i enemics, aprendre el funcionament de les organitzacions, viure el món de la Conservació en primera mà, etc. Per tant, vaig prendre la decisió de marxar uns mesos a Namíbia.

Guepard, de nom Kitty, a la reserva natural de Tanzània

Namíbia és un país del Sud-Oest d’Àfrica que limita amb l’oceà Atlàntic, Angola, Botswana, Zàmbia, Zimbabwe i la República de Sud-Àfrica. A nivell social, és un país amb una molt baixa densitat de població, amb una mitjana de 3 habitants per km2. El seu índex de desenvolupament humà, que analitza la salut, l’educació i els ingressos econòmics, al 2015 era de 0.64 i el situava en el país número 125 (Espanya presentava un índex de 0.884 i es situava en la posició 26 de la llista). A nivellambiental, és un dels pocs països que conté sis espècies  de grans carnívors en llibertat per les seves terres (lleons, lleopards, guepards, gos salvatge africà, hiena tacada i hiena bruna). A aquesta quantitat de carnívors s’hi suma la presència de 3500 propietats comercials agrícoles en el país, fet que provoca inevitables conflictes entre els humans i els carnívors en estat salvatge (els quals tendeixen a alimentar-se del bestiar i, conseqüentment, són matats com a mesura preventiva o represàlia per part dels grangers). A Namíbia l’ecoturisme i la ramaderia són les dues activitats econòmiques més importants i és aquest mateix motiu el que obliga que els conservacionistes i les comunitats del país treballin de manera conjunta.

Desert de Kanaan N/a’an Ku sê

Decidir anar-hi, conviure amb la seva gent, descobrir els seus paisatges i fauna i treballar de manera conjunta i formar part del seu dia a dia ha sigut l’experiència més enriquidora de la meva vida. Alhora, aquests mesos han obert els meus ulls i m’han ajudat a decidir en quina direcció vull enfocar la meva vida. Ha sigut una gran oportunitat per explorar una nova cultura, endinsar-me dins el funcionament d’una organització, aportar noves idees i projectes i, sobretot, de compartir meravelloses i interessants estones amb la gent local del país.

L’experiència a Namíbia, juntament amb la participació del projecte Rodamón de l’Estació Espai Jove, ha sigut i està sent una experiència fantàstica. Fer un viatge a tants quilòmetres de casa, sol i a un país com Namíbia pot enriquir els coneixements i les emocions de qualsevol persona.

Trencar els esquemes m’ha funcionat a mi, podria ser una opció per tu?