Voluntariat a Turquia i una odiessa tornant pel Covid-19

CAROL FIGUERAS GRAU EN CIÈNCIES AMBIENTALS

Hola a totes i tots, sóc la Carol i he intentat fer un voluntariat a la profunda Turquia!
Intentat seria la paraula, sí, suposo que això de la pandèmia global ha estroncat els plans de molta gent, doncs jo no hauria de ser menys…
Tot va començar perquè volia anar al Canadà… Vaig optar per anar a L’Estació Espai Jove de Girona perquè sabia que em podrien orientar de cara a què fer durant el meu viatge. També, tenia en aquell moment una amiga que es va decidir per participar en un TLN (un programa de mobilitat molt ben parit, segurament el pròxim que faci) i això em va motivar a considerar també voluntariats… Una cosa va portar a l’altra i gràcies al Cos Solidari Europeu vaig acabar anant a Turquia. Per les que sigueu noves en això, el Cos Solidari Europeu ve a ser una xarxa que connecta els voluntariats que hi ha als diferents països de la Unió Europea perquè joves d’entre 18 i 30 anys puguin gaudir de l’experiència de fer un projecte a l’estranger. Així doncs, comencem!
Vaig fer un voluntariat de caire ambiental per ajudar les tortugues del Mediterrani. Segur que no ho sabies però n’hi ha una gran població, les quals dues de les espècies nidifiquen a tota la costa sud de Turquia. Fins aquí tot meravellós, però no arribes a ser conscient del que està passant fins que no trepitges la platja de Kazanli (Mersin)… De vegades una imatge val més que mil paraules, així que tu mateixa pots valorar-ho; tu series capaç de construir un niu en aquesta platja?

Platja de Kazanli (Mersin)

L’associació Turca que organitza aquest projecte és Third Eye Association of the Mediterranean (TEAM), que des de fa deu anys donen l’oportunitat a estrangers a col·laborar amb el projecte. La veritat he estat molt a gust amb ells, tenen molt d’afecte als voluntaris, encara que siguin molt barbuts i tinguin cara de mafiosos, m’he sentit com a casa.

Vistes des de l’habitació

Parlant de casa, vivíem a uns apartaments a primera línia de mar, increïble llevar-me cada matí amb el soroll de les onades… Llàstima que gairebé mai teníem aigua calenta, dues vegades a la setmana marxava la llum indefinidament i que de tant en tant et podries trobar un gos dins de casa! Però saps quan vam saber gaudir més de nosaltres (tots els voluntaris)? Quan no teníem llum, ni Wifi i havíem de cuinar creps!
Érem 12 voluntaris, de Rússia, Ucraïna, Itàlia, Portugal, Luxemburg, França i, per descomptat, de per aquí Espanya. És una de les coses que no m’ha agradat, trobar-me amb gent de parla castellana per no poder practicar altres idiomes…
La dinàmica que seguíem era una cosa resumidament com netejar la platja al matí, dinar i a la tarda organitzar i executar activitats, tallers i exposicions per presentar a escoles, veïns, locals i centres comercials, tot de caràcter conscienciador, pels turcs i turques que viuen al voltant de la platja. Això d’executar-los no va acabar passant mai, van començar a sortir brots de COVID i, efectivament, quins pares turcs creus que voldrien que 12 europeus estiguessin en contacte amb els seus fills (tal com s’infectaven Itàlia i Espanya)? Oh, i una cosa que em va agradar molt era que els dimarts a la tarda fèiem classes de Turc!!
Aleshores, la tornada (que va ser abans d’acabar-lo) va ser tota una odissea… Finalment, després d’un parell de vols cancel·lats, vaig decidir anar directament a l’aeroport a parlar amb algú (jo i el meu pèssim turkish) per almenys entrar a Europa. Vaig acabar arribant a Lisboa, un senyor d’una mena d’ambaixada Catalana a Portugal em va ajudar a travessar la frontera i de cop estava en un motel a Badajoz. L’endemà tot el dia amb trens cap a la terra catalana, per fer dos mesos de quarantena.
En resum, una gran experiència, reconfortant, conscienciadora i sempre va bé una “hòstia” de realitat per valorar millor les coses!